Castle Black
Sabíem que el setge a Castle Black havia de ser un dels moments culminants de la quarta temporada. Els productors, conscients del risc de trencar els muntatges paral·lels que ja són una marca de la casa i centrar-se en una massacre històricament (bé, per la història de Westeros) tan rellevant, van donar les regnes de l’episodi a l’expert Neil Marshall, que ja ens havia deixat bocabadats en la segona temporada en la frenètica batalla de Blackwater. Del primer a l’últim minut, -preparatius, assalt, batalla i desenllaç- l’episodi manté un ritme endimoniat i clou, com ha de ser, en el moment més interessant.
El mur d’Adrià (nota a peu de pàgina)
És ben conegut que George Martin es va inspirar en el mur construït per l’emperador romà Adrià al nord d’Anglaterra per descriure aquesta gegantina obra de defensa que separa els salvatges del món civilitzat. La llegendària novena legió romana, que mai no va tornar, va ser l’última en endinsar-se en aquell territori gelat, bàrbar i agrest. Mai no va tornar. Precisament Neil Marshall va filmar el sagnant destí d’aquella legió al film Centurion, per si algú hi està interessat.
Cent contra cent mil
L’espectacle que se’ns ofereix al davant és la heroïca defensa d’un grapat d’homes o delinqüents mal entrenats, disminuïts físicaments, en una proporció d’un contra mil i sense cap possibilitat d’èxit contra una horda de vàndals assedegats de sang, poder i carn fresca (no ho oblidem). En poc més de 40 minuts assistim a un combat on la sang i el fetge, l’honor, l’amor i la covardia es conjuren per desembocar en un final apoteòsic amb el bastard you don’t know nothing Jon Snow marxant cap a una missió suïcida per salvar els set regnes de les bèsties.
A diferència de la batalla de Blackwater o la de Helm’s Deep, per recordar-ne una altra de memorable, a Castle Black no arriba un exèrcit de salvació a última hora per socórrer els supervivents de la fortalesa. És una victòria pírrica. L’èpic triomf de Jon sobre l’antropòfag Styr -amb un truc, el d’escopir sang a la cara del rival que faig servir en les mateixes ocasions- només serveix per guanyar temps i per fer un últim adéu a Ygritte, una altra protagonista que se’n va a la tomba. El recompte en aquesta temporada és esfereïdor.
Resistir i morir
Sense necessitat de filmar ni una gota de sang, una escena sobresurt emotivament sobre la resta. Enmig de la foscor, la trituració de cervells i l’amenaça dels salvatges, apareix un amic de tres metres endinsant-se en el túnel per rebentar l’última gran defensa del mur. L’espera el sobrevingut líder Grenn i cinc tremolosos membres de la guàrdia amb un horror gens dissimulat (el mateix que sentim des de casa).
Reciten junts un últim i admirable jurament en forma de rèquiem:
I am the sword
in the darkness
I am the watcher
on the walls
I am the shield that guards
the realms of men
I pledge my life and honor
to the Night’s Watch
for this night
and all the nights to come!
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda