Celda 211 es va convertir en la gran guanyadora dels Goya amb set estatuetes, entre les quals hi havia les més importants com ara les de millor pel·lícula, director (Daniel Monzón), actor principal (Luis Tosar), actor revelació (Alberto Ammann) i actriu secundària (Marta Etura). La veritat és que no va ser cap sorpresa, perquè Celda 211 va ser el millor film espanyol de l’any passat, amb permís d’Ágora, tot i que la superproducció d’Alejandro Amenábar es pot considerar més nord-americana que no pas espanyola.
Celda 211 ha suposat un nou bri per al cinema espanyol, sobretot perquè no tenim l’oportunitat de veure gaires pel·lícules sobre presons fetes a l’Estat espanyol. La majoria d’aquests productes vénen dels Estats Units farcits de grans estrelles de Hollywood, que ensenyen més múscul que no pas res més. Per contra, Celda 211 s’endinsa dins del món penitenciari a través del punt de vista dels presos. El motí que hi ha al centre és el leitmotiv d’una cinta que es va estrenar al festival de Sitges i que et deixa atrapat a la cadira des del primer minut (la seqüència inicial de la pel·lícula, un suïcidi, no és apte per a aprensius). Però el gran protagonista de Celda 211 és Malamadre, un delinqüent despietat (en l’argot més castellà seria un malo, malísimo), que, de mica en mica, et va enganxant i que, al final, li tens una certa admiració. Malamadre està interpretat per un gran, grandiós, Luis Tosar, que si en pel·lícules com ara Los Lunes al sol (2002), La flaqueza del bolchevique (2003) i Te doy mis ojos (2003) ja ens va meravellar, aquí ens deixa bocabadats. El seu paper és magnífic, però personalment em va impressionar com impostava la veu. Un to greu, un to de malvat, que et posa la pell de gallina. En alguns moments, em feia pensar en el breu paper que va tenir a la producció nord-americana Corrupción en Miami (2006), de Michael Mann, on exercia de mafiós. Al costat de Tosar, hi ha el desconegut Alberto Ammann, un actor argentí de 31 anys, que amb Celda 211 ha tingut el seu paper més important -fins ara només havia fet teatre-. Ammann no desentona gens ni mica i també aporta el seu plus de qualitat, igual que Marta Etura, coneguda per la seva participació en Azul oscuro casi negro (2006), per la qual va estar nominada als Goya com a millor actriu, o Las trece rosas (2007).
Ara, els premis Goya han tornat a catapultar Celda 211 i des d’aquí faig una crida: qui no l’hagi vista, que vagi immediatament al cinema. No us en penedireu.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra