De vegades et trobes amb sorpreses inesperades. Això és exactament el que m’ha passat amb Gomorra, la sèrie. Em feia una mandra terrible submergir-me en la història de la màfia napolitana, però després de llegir-ne nombrosos comentaris m’he decidit a començar-la i m’ha enganxat del tot. De fet, no he pogut deixar de veure un capítol darrere l’altre.
El món serièfil està clarament dominat per les sèries americanes. Però cada vegada més ens arriben sèries europees, especialment de les illes britàniques i últimament també dels països nòrdics. I ara, finalment, arriba Gomorra, l’última sensació italiana.
Roberto Saviano va saltar a les primeres pàgines de l’actualitat el 2006 amb la publicació del llibre Gomorra. Un llibre que explicava els entrellats de la màfia napolitana i que li va suposar les enemistats dels membres de la Camorra, que van posar preu al seu cap i va provocar que des de llavors visqui amagat a l’exili.
El 2008 es va estrenar la pel·lícula homònima amb guió del mateix Saviano entre d’altres i ara ens arriba la sèrie. A Itàlia ha tingut un èxit espectacular i els drets d’emissió ja han estat venuts a més de 50 països. Com que té un marcat accent napolità, a Itàlia la sèrie s’ha subtitulat a l’italià per tal de millorar-ne la comprensió. Aquí han arribat els subtítols en comptagotes i ara ja estan disponibles en castellà i català.
Gràcies o per culpa de produccions cinematogràfiques i sèries de temàtica mafiosa tenim una imatge idealitzada dels clans napolitans i Gomorra s’encarrega de desmuntar-la d’una volada. És un acostament a la màfia i tots els seus tentacles d’una manera realista, crua i brutal. La sèrie respira realisme tant en el seu enfocament com en la seva realització.
Ens endinsem en el submón napolità dominat pels membres dels clans de la Camorra. La sèrie tracta bàsicament l’enfrontament entre 2 dels clans més influents al barri de la Scampia a Nàpols: els Savastano i els Conte, i es dóna especial rellevància a les relacions jeràrquiques dels Savastano. Clan dirigit fermament pel capo Don Pietro (Fortunato Cerlino), la seva dona Doña Imma (Maria Pia Calzone) i el seu fill Gennà o Gennaro (Salvatore Esposito). I el gran protagonista de la sèrie, Ciro (Marco d’Amore), home de confiança de Don Pietro i íntim amic de Gennà.
Don Pietro és el boss absolut del clan, però a mesura que avancem veurem les lluites de poder sense escrúpols per poder rellevar-lo de la seva dona Imma, una madonna altiva i amb una mala bava important, l’ingenu i badoc Gennà, un nen ric malcriat que sap que o s’espavila o se’l menjaran amb patates i Ciro, anomenat l’immortal, perquè sempre se’n surt de les escomeses sovint suïcides que els mana Don Pietro, i el que per les seves qualitats seria el relleu natural, però només té un problema… no és un Savastano, no és de la família. Tots ells s’hauran d’enfrontar a Salvatore Conte, líder del clan rival.
L’acció a Gomorra és una interpretació lliure basada en uns fets de fa uns 10 anys i ens mostra clarament com Nàpols i els seus barris marginals són una mena de ciutat sense llei, amb un decadent projecte de microvivendes dels anys seixanta, en què els criminals mafiosos s’han fet amos del lloc, gairebé sense presència policial, amb polítics corruptes i on la violència i les drogues estan a l’ordre del dia, amb una elaborada economia submergida de suborns i diners controlat pels capos de la Camorra. Tot això mostrat sens artificis, amb una brutalitat extrema, una estètica decadent i una fotografia austera (segurament per la manca de pressupost), la qual cosa dóna un aire de realitat a la sèrie. Destaca la cruesa del seu guió, amb una violència desmesurada. Ens mostra un retrat de la falta d’escrúpols i hipocresia d’una part de la societat italiana. Com he llegit en algun lloc a Gomorra no hi ha lloc per als bons o semibons. Tots els protagonistes són malvats i si en algun moment de l’inici de la sèrie algun d’ells té alguna mostra d’escrúpols o de remordiments, aviat s’anirà difuminant conforme avança la trama, perquè Gomorra és això, una sèrie de personatges i de com les relacions entre ells provoquen una evolució abismal en la seva manera de ser i d’actuar. Tots els personatges són radicalment diferents del capítol 1 al 12è .
La sèrie comença amb un bon capítol pilot, que estableix les bases del que anirem veient en els 12 capítols d’aquesta 1a temporada amb un ritme totalment in crescendo, que us sorprendrà capítol a capítol, amb un final de temporada amb uns girs de guió d’aquells que et deixen amb la boca oberta i llançant improperis a la pantalla.
Com a curiositat afegiré que el capítol 6 ha estat rodat íntegrament a Barcelona, ciutat on acudirà un dels protagonistes a fer negocis i on podrem escoltar alguna que altra paraula en català.
La producció de la sèrie va haver d’enfrontar-se als polítics locals i activistes civils de la zona de Nàpols, que argumentaven que s’estava donant una mala imatge i totalment distorsionada del barri i de la ciutat. A canvi s’han compromès a rodar una sèrie de documentals per mirar d’explicar la realitat actual de la zona.
Amb una 2a temporada ja assegurada, només em queda recomanar-vos que no deixeu passar l’ocasió de passar pels barris marginals de Nàpols i seguir tots aquests personatges que tan enganxada m’han tingut aquests últims dies, perquè quasi us podria prometre que no en quedareu decebuts. Gomorra la sèrie, és un MUST.
Parola di mafia.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu