Amb el títol ja veiem que encara que hagués explotat l’Estrella de la Mort aquests de l’Imperi tenen moltes alternatives de combat i arriba el moment de la venjança, del contraatac! Doncs som-hi!
Episodi V- L’imperi contraataca : la suma de les parts no ho és tot
Fitxa tècnica: Direcció: Irvin Kershner Guió: Lawrence Kasdan i Leigh Brackett Actors: Mark Hamill, Carrie Fisher, Harrison Ford.
Argument: Després de la derrota del Imperi davant les tropes subversives amb la destrucció de l’arma més potent construïda, l’Estrella de la Mort, les forces del mal decideixen eliminar d’una vegada per totes a la resistència buscant als rebels en qualsevol lloc de l’univers. Els nostres amics Han, Leia i Luke no poden continuar junts i cadascú haurà de lluitar per separat.
Anàlisi d’un principiant: En totes les sagues conegudes hi ha un episodi fosc, aquell que serveix per aprofundir en els aspectes més ocults del personatges, posant-los al límit de la supervivència per fer-los més forts per assolir els objectius del seu destí. Si ens fixem amb Harry Potter parlaríem de El presoner d’Azkaban (Alfonso Cuarón) i si mirem Matrix, la part Revolutions seria el símil, ja que Neo s’acaba convertint en l’escollit després de patir la transformació de l’heroi seguint els canons establerts per Joseph Campbell, els mateixos passos que segueix Luke Skywalker en aquest cinquè capítol. Com ja s’anunciava en el post anterior és la primera pel·lícula de la saga que no està dirigida pel seu creador, George Lucas, la direcció la va assumir Irvin Kershner que havia demostrat la seva polivalència amb títols com La venganza de un hombre llamado caballo (1976) o Eyes of Laura Mars (1978) per exemple, i que agafaria el testimoni de Paul Verhoeven per dirigir RoboCop 2 (1990). Aquesta experiència en diversos gèneres cinematogràfics l’ajuden a crear escenes realment memorables i ambients inoblidables, com l’entrenament d’en Luke a can Yoda (no vaig poder evitar veure el paral·lelisme entre el mestre Jedi i l’ex-president, l’un amagat al planeta Dagobah i l’altre a Queralbs) , o la lluita entre Darth Vader i el seu fill, segurament el moment més recordat per tots els fans. Un dels aspectes més rellevants és que no ha perdut l’enginy en els diàlegs, sobretot entre Han Solo i la princesa Leia, una relació d’odi i amor que en aquest episodi arriba al seu punt àlgid quan la Leia li diu “T’estimo” per primera vegada i ell respon abans de ser congelat “Ja ho sé”. Sublim!
Argumentalment, sol ser habitual, les segones parts d’una trilogia deixen a l’espectador penjat com un fuet. La primera part té vida pròpia però la segona no té sentit sense la seva continuació, per això és complicat valorar el film com un ens propi. La majoria de les seguidors de Star Wars consideren aquesta part com la millor, la més trepidant, la més fosca, hi ho és. L’única taca és que no queda rodona del tot, han creat unes petites històries que funcionen individualment, com la primera part al mig de la neu o la traïció de Lando Calrissian, però que a l’hora d’integrar-les com una història global no acaba de quallar, s’encaparren a fer aquests separadors paisatgístics que es fan avorrits i quan enllacen les escenes el ritme baixa i els hi costa tornar a agafar embranzida. Vaja, que si haguessin millorat aquests canvis estaríem parlant del millor episodi de la saga fins el moment. Si a més hi afegim que els efectes especials pateixen un retrossés important comparat amb el quart episodi, em fa pensar que els nostàlgics la tenen en un pedestal perquè recorden l’esglai que van patir en sentir al gran Constantino Romero dir “Luke, soy tu padre”.
Queda només una part de la saga i un post explicatiu, em comenten alguns que potser patiré un col·lapse durant El retorn del Jedi per culpa d’uns éssers peluts i petits avantpassats dels Teletubbies. Tranquils, resistiré!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1