El començament de la setena i última temporada, The Final Ride, de Sons of Anarchy, m’ha fet posar la pell de gallina i les mans a davant dels ulls per no veure escenes sinistres, cruels, salvatges, tràgiques i sàdiques protagonitzades per personatges plens d’odi, en un estadi molt superior a la manca d’escrúpols. El pitjor ja no és morir. I no patiu, no hi ha spoilers, malgrat la meva mala fama.
Hi havia una vegada un indret encantador dominat pels Sons of Anarchy Motorcycle Club, Redwood Original, aka SAMCRO, aka SoA, aka Sam Crow. Charming era un poble on s’hi podia viure d’una manera tranquil·la i en pau social i econòmica. Els Sons tenen el taller Teller-Morrow, un negoci legal que els serveix de tapadora.
El xèrif Wayne Unser (Dayton Callie) va poder aplicar el sentit comú al seu mandat legal fins que va començar la sèrie i es va situar a les portes de la jubilació. El 2008 vam començar a cavalcar amb els Samcro i ens vam fer amics de cada personatge, sobretot d’en Jax Teller (Charlie Hunnam), de l’Opie (Ryan Hurst) i de la Doctora Tara Knowles (Maggie Siff). Ens van acostumar a odiar en Clarence Clay Morrow (Ron Perlman) i de la Gemma Teller-Morrow (Katey Sagal), dels quals vam anar sabent i veient coses horroroses. Ens van caure bé de seguida Robert Bobby Elvis Munson (Mark Boone Junior), una espècie de Big Lebowski, i d’en Piermont Piney Winston (William Lucking), pare de l’Opie i cofundador de Samcro amb John Teller, pare d’en Jax, el 1967 quan van tornar de la Guerra del Vietnam.
Precisament, tota la música de la sèrie, retrata aquell ambient de porros i romanticisme hippie dels anys 1970’s, en què el flower power volia canviar el món des de l’àrea de San Francisco, a California. Fortunate Son, Girl from the North Country, Gimme Shelter, What a Wonderful World, Los Tiempos Van Cambiando (The Times They Are a-Changin’) o The House of the Rising Sun, integren el primer volum de Songs of Anarchy. Així fins a 3 àlbums. Covers que fan patir, com la versió del Bohemian Rapsody, de The Forest Rangers Feat. The White Buffalo & Billy Valentine & Franky Perez. Èmfasi Mama, just killed a man,/ Put a gun against his head,/ Pulled my trigger, now he’s dead. / Mama, life had just begun, / But now I’ve gone and thrown it all away. Ho acabes de sentir i t’acaben de resumir sis temporades.
Sis temporades. Comencen com a traficants d’armes perseguits per l’ATF, una agència que es cuida de perseguir els que trafiquen amb Alcohol, Tabac, Armes i Explosius; després se les tenen amb els nazis; en el tercer viatgen a Irlanda i, fins i posen to cèltic a la banda sonora. La tornada ja és embolicada amb el clan dels irlandesos de l’IRA, amb la CIA entremig; drogues, putes i cine porno. Avança i s’hi afegeixen clans de totes les ètnies, amb qui s’alien i fan la guerra. Òbviament, els Mayans Motorcycle Club, Los Asesinos de Dios, també motoristes, son l’altra banda més important; representen el potencial hispano, de Califòrnia.
Es mouen amb Harley Davidson, duen xupes negres amb la marca del seu club i la seva procedència (California, Nevada, Nomads) i el seu mític logo, ben gros: La mort, brandant, amb una mà, un M-16 calçat amb una dalla a la punta i una bola de cristall en una altra mà. El pare de la sèrie, Kurt Sutter, ha creat un univers i uns codis que han enganxat molta gent i que, és clar, al mateix temps ha aconseguit crear un negoci bestial de marxandatge, sobretot de samarretes, ulleres, parques, tasses i símbols del Motor Club. I encara ha pres una decisió millor, genial: posar el punt i final a la sèrie en la setena temporada. Tot i que diu que la tanca, ja circula que vol fer una precuela, explicant els inicis des del 1967, fins a la mort John Teller, el pare d’en Jax i cofundador de Samcro.
En aquest univers de morts, tirotejos, traïcions, sadisme, negocis, corrupció, assassinats i putiferi, Kurt Sutter ha anat retratant i matisant la societat americana, farisea i hipòcrita, plena de falses aparences. Un es pregunta si hi ha algú bo i per què es pot degenerar tant. Tots pensàvem que en Tig” Trager (Kim Coates) era un depravat, que en Chibs Telford (Tommy Flanagan), un assassí sense escrúpols; que en Juice Ortiz (Theo Rossi) era un covard i un traïdor, i que Happy (David Labrava, autèntic Hells Angels), estava sonat. I tots plegats fidels a un tipus del qual en sabem tots els assassinats i bestialitats i que vam conèixer com un marrec immaculat. I la mare que el va parir!
I Sutter, magistral dominador de la violència, ens ha començat a ensenyar que encara es pot baixar molt més avall, fins a l’infern.
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos