Si des de feia temps hi havia veus que assenyalaven la comèdia com un dels gèneres de Hollywood que s’estava renovant de manera més significativa, fa un parell d’anys Resacón en Las Vegas va ser la confirmació d’aquesta teoria. Sota un títol castellà potencialment dissuasiu, la pel·lícula de Todd Phillips (Starsky & Hutch, Salidos de cuentas) combinava una sofisticada arquitectura narrativa –pròpia gairebé d’un thriller detectivesc i amnèsic– amb un esperit desacomplexadament gamberro. La pel·lícula va guanyar el Globus d’Or a la millor comèdia i va esdevenir el film qualificat per a majors de setze anys més taquiller de la història.
Aquesta dada feia intuir que, més d’hora que tard, se’n faria una seqüela, que s’estrena avui sota el títol Resacón 2, ¡Ahora en Tailandia!; una continuació que reprèn la carismàtica colla d’amics de l’original, i que torna a combinar l’humor salvatge amb el cant a l’amistat masculina i una certa malenconia per la joventut perduda: la immaduresa, la por del compromís i la síndrome de Peter Pan són alguns dels trets característics de la nova comèdia nord-americana.
Resacón 2 –que incorpora Paul Giamatti en el repartiment, en un paper breu però lluït– juga amb el coneixement previ de l’original per part dels espectadors per fer referències constants a la primera pel·lícula, de la qual repeteix l’estructura, el leit motiv de la recerca d’una persona extraviada durant un comiat de solter i la hilarant idea de la seqüència fotogràfica dels crèdits finals per omplir els buits en la memòria dels protagonistes.
La principal novetat, com es fa saber des del títol, és el canvi de localització: Las Vegas és substituïda per Bangkok. I, en un desig d’anar més lluny, la pel·lícula incrementa notablement les dosis d’incorrecció política: no s’estalvien acudits explícits al voltant de transsexuals, drogues, pederàstia i zoofília.
