Dennis Lehane és ,actualment, un dels grans escriptors de novel·la negra. El seu talent no ha passat desapercebut pel cinema ni per la televisió, l’escriptor de Dorchester ha participat en els guions de la colossal The Wire i de la no menys impressionant Boardwalk Empire, d’ell també n’han adaptat grans novel·les com Gone Baby Gone (Adiós pequeña, adiós) de Ben Affleck, Shutter Island de Martin Scorsese o Mystic river de Clint Eastwood. Amb La entrega Lehane, fa un pas més i és ell mateix qui adapta el guió d’un dels seus relats pel cinema.
La pel·lícula ens parla del Brooklyn ocult, el Brooklyn de bars tapadora de la màfia, de llegendes sobre assassinats comesos, d’ajustos de comptes i màfies txetxenes. Bob (Tom Hardy) és un cambrer de caràcter reservat que viu (aparentment) al marge del món criminal que l’envolta, ell serveix copes en un bar que sempre havia estat regentat per Marc (James Gandolfini) però que ara es troba en mans d’una despietada màfia txetxena, que l’utilitza com a centre de recaptació d’apostes il·legals.
A The drop però, no és la trama (ni de bon tros de les millors de Lehane) el més destacat sinó que són les magnífiques interpretacions i una ambientació gairebé perfecte. La història avança poca a poc i ens va introduint en la fredor, la solitud i la desesperança dels protagonistes Marc , Bob i Nadia (Noemí Rapace) una cambrera sense massa il·lusions que es creua amb Bob quan aquest troba un gos apallissat als cubells de les escombraries de casa seva. El director Michaël R. Roskam ha volgut ser fidel als textos i a l’estil de Lehane i seguint els esquemes clàssics del cinema negre ha dirigit una pel·lícula solvent que es converteix amb una bona pel·lícula quan hi sumem les grans interpretacions de Tom Hardy i del mestre James Gandolfini. Hardy (ja estava excel·lent a Lawless i a Locke) construeix un personatge melancòlic i insegur del qual s’intueix alguna cosa amagada des del primer moment. Gandolfini, excels com sempre, ens retrata un antic “gàngster” en declivi al qual els deutes i les males decisions l’obliguen a prendre decisions de massa risc. La entrega és un thriller clàssic, solvent, amb una trama, que tot i que podria semblar avorrida en certs moments, avança mantenint la tensió i l’interès gràcies a les excel·lents interpretacions.
Roskman (en la seva primera incursió americana, ell és belga) de manera intel·ligent s’ha recolzat en el talent de Lehane, Hardy i Gandolfini i aquest han respost. La única pega és que aquest hagi estat, l’últim gran servei del gran James Gandolfini.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta