Els britànics tracten diferent el tema de la policia, sigui a la tele o al cinema. S’ha presentat aquest 2014 a Sitges Filth, una pel·lícula del 2013 signada per Jon S. Baird. Ens parla de l’estranya de Bruce Robertson (James McAvoy), un policia impresentable com a persona. La manera de presentar el protagonista fa pensar que es tracta d’una història esbojarrada d’humor antropològic, a l’estil de Torrente. Se’ns mostra una troupe de personatges grotescs i pots pensar que es tracta d’una comèdia inaguantable. Mentre el film comença a agafar forma i es perden les ganes de tancar-la, de comèdia es passa al surrealisme, avançant capa un desenllaç narratiu inscrit en el drama, primer, i en la tragèdia, al final.
Pels volts de les festes de Nadal, a Edimburg es comet l’assassinat d’un ciutadà japonès. L’espectador sap que hi ha hagut testimonis i la policia posa el repte de la resolució del cas a un grup de policies, els quals s’hi jugaran un ascens: és un concurs de mèrits per ascendir de sergent a inspector. Bruce Robertson és un manipulador que comença a embolicar-ho tot en un intent d’enfrontar tothom. El cap de la policia no és el clàssic imbècil; és, sobretot, un cabronàs.
El protagonista rté una vida complexa, ple de turment, drogues i putes. Vist això, el títol és prou eloqüent i respon a tots els significats de Silth: brutícia repugnant o llenguatge obscè i ofensiu o comportament corrupte o decadència. A més, es fa servir com un insultcap a una persona o persones molt menyspreable. També es una manera popular per parlar despectivament de la policia.
El viatge per anar de putes al famós Reeperbahn d’Hamburg canvia el ritme de la pel·lícula i en trenca el to còmic. Així, s’entra a la bogeria, al costat turmentat. Es mostra tota la relació del personatge principal amb la droga i el sexe, i amb la resta del món; ara ja queda clar que és un misantrop. Se’ns mostren els somnis delirants d’un drogoaddicte, i arriba el moment culminant dels personatges surrealistes a la manera d’Alicia en Terra de meravelles, com l’estrambòtic doctor Rossi, interpretat per Jim Broadbent, que va ser el Professor Horace Slughorn, a Harry Potter,
Hi trobem més molts actors coneguts, començant per James McAvoy, que coneixem com a Charles Xavier a X.Men: O Eddie Marsan que coneixem de Lestrade a Sherlock Holmes, la peli que protagonitza Robert Downey Jr, i, ara sobretot, de Terry Donovan a Ray Donovan. O Joanne Froggatt, la Anna Bates, la minyona Anna Smith, de Downton Abbey.
La relació, en solitari i en companyia, amb la droga i el sexe avança dramàticament cap a dues direccions que convergiran en l’autodestrucció del personatge. Amb la droga i l’alcohol també té un punt de Living Las Vegas. En la part sexual, de Shame.
Filth és una bona pel·lícula de gran factura britànica, amb un final brutal i un pèl gore, rematat per una tragèdia típica dels que van fins al cul de coca i destrueixen famílies i amistats.
[sz-youtube url=”http://youtu.be/tymWDB7gtK4″ /]
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos