El Bond per excel·lència, almenys per qui us escriu, el pare d’Indiana Jones, l’escocès més internacional, el gendre (o el marit, posats a demanar) que voldrien tenir totes les mares… Sí, estic parlant de Sir Thomas Sean Connery.
Nascut a Fountainbridge (Edimburg, Escòcia) el 25 d’agost del 1930, la carrera de Connery no es va gestar de ben petit, com en altres casos. Després de passar per la Marina Reial Britànica i fer-se dos tatuatges que representen la seva família i Escòcia, va fer de conductor de camió, socorrista, peó de granja, model artístic i, fins i tot, polidor de taüts. La seva afició al culturisme va fer que aconseguís la tercera posició en el concurs NABB Mr. Univers el 1953 i, després de refusar un contracte per jugar amb el Manchester United, va concentrar-se en la seva carrera com a actor.
El primer paper amb el qual el seu nom apareixia als títols de crèdit va ser el d’un gàngster a No road backs. El primer paper important que va rebre va ser a Brumas de inquietud, en què donava vida a un periodista britànic. Durant el rodatge, Johnny Stompanato, la possessiva parella de l’actriu protagonista del film Lana Turner i amb connexions amb la màfia, va irrompre al plató apuntant Connery amb una pistola i acusant-lo de tenir una aventura amb Lana. Tot va acabar en un ensurt i amb Sean desarmant i noquejant Stompanato. El primer paper protagonista va ser el 1959 amb Darby O’Gill and the little people. Les primeres crítiques per la seva feina no vas ser del tot bones, van qualificar-lo de «només alt, moreno i guapo».
La seva gran oportunitat va arribar el 1962 quan va ser escollit per encarnar l’agent James Bond a la pel·lícula Agent 007 contra el Dr. No. Després de l’èxit aconseguit en van venir cinc més, ja consagrat com a actor.
El nom de la rosa, Els intocables d’Elliot Ness, Els immortals, La caça de l’Octubre Roig, La Roca o Indiana Jones i l’última croada són films d’aquest actor que ens han quedat a la memòria. Però tot no van ser crítiques positives: El primer cavaller, Els venjadors o La lliga dels homes extraordinaris van ser films en què Sean Connery era un dels protagonistes i que van rebre crítiques molt dolentes.
I ara que està fent?
Guanyador de molts premis, entre ells un Oscar com a actor secundari a Els intocables d’Elliot Ness i dos BAFTA, un per El nom de la rosa i un altre d’honorífic; de ser votat el 1999, als 69 anys, com l’home més sexi del segle i després de refusar el paper de Gandalf a la triologia d’El senyor dels anells, cosa que amb les condicions que li oferien li hagués suposat guanyar 400 milions de dòlars, el 2005 informava que es retirava del cinema després de la desil·lusió amb els «idiotes que actualment estan produint pel·lícules a Hollywood». Durant uns anys va posar veus a personatges d’animació i de videojocs, però el 2011 va anunciar la retirada total de l’escena pública.
Amb el recent referèndum a Escòcia, Sean Connery, simpatitzant del Partit Nacional Escocès, va fer campanya pel Sí a la independència, dient: «Com molts escocesos a l’estranger, estic desitjant tornar a una Escòcia independent. Emocionalment mai n’he marxat.» Actualment ell i la seva esposa Micheline tenen la seva residència a Nassau (Bahamas), fet que l’hi ha comportat més d’una crítica.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats