Una pel·lícula o sèrie de ciència-ficció postapocalíptica ha de ser per sobre de tot creïble. La supervivència post doomsday ha d’anar acompanyada d’algun tipus de versemblança.
Per sobreviure en un món postapocalíptic primer de tot necessitem aigua i menjar. Paral·lelament necessitem un espai prou segur per viure. Més tard ens hem de preocupar d’instaurar algun tipus de llei tan racional com sigui possible que ens permeti viure, si pot ser, amb algun tipus d’esperança.
Doncs ara imagineu aquest argument. Fa 100 anys que a la Terra hi ha hagut una apocalipsi nuclear. Els científics creuen que falten 100 anys més per poder poblar la Terra. O sigui, en només 200 anys la Terra haurà eliminat tota la radiació. Primera cosa no creïble.
Resulta que després de la guerra nuclear, totes les estacions espacials que giraven al voltant de la Terra en aquell moment, unes 13, es van ajuntar en algun moment indeterminat i ara formen una estructura quasi perfecta anomenada The Arc. Per cert una d’aquestes 13 estacions es deia Mir, per plorar.
No sabem quanta gent hi havia en el primer moment. Però normalment a la ISS (Estació Espacial Internacional) hi ha un màxim de 6 astronautes. Amb 13 estacions espacials tenim un màxim de 78 astronautes. Doncs resulta que 100 anys després tenim unes 2.500 persones vivint a l’Arca. I tenen aquesta població tot i que tenen instaurada una política de fill únic a l’estil xines i que els costa menys que a Franco signar sentències de mort i executar-les sense ni immutar-se.
Els espais de l’Arca són amplis. Hi viuen 2.500 persones i tenen passadissos, espais comuns, una presó per als menors de 18 anys i sales per fer reunions espirituals on el Déu és un bonsai. La sala de reunions del Consell és més gran que casa meva.
Per rematar-ho tot, tenen gravetat! Sembla una fotesa, però totes les pel·lícules de ciència-ficció han tractat de solucionar la gravetat d’una manera o altra. Fins i tot la NASA va fer estudis sobre el tema. Normalment el problema se soluciona fent girar una part de la nau i generant una certa centrifugació que provoca una certa gravetat. Recordeu quines imatges més maques teníem a 2001: una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick. Doncs resulta que aquí tenen gravetat. I tenen gravetat a tota la nau, però quan ensenyen vistes de l’Arca només es mouen petites parts de l’estació.
I tornem a l’inici. Aigua i menjar. D’on treuen l’aigua i el menjar? L’ISS, per poder tenir 3 astronautes de forma permanent i 6 en els períodes de transició, envia constantment naus no tripulades amb material. Només l’any 2014 s’han enviat 10 coets no tripulats. Podeu veure la llista clicant aquí.
Ells s’ho fan com si res! Com diria aquell de l’APM!: «Que no nos engañen, que nos digan la verdad.»
Doncs The 100 va de 100 adolescents que estan actualment a la presó i que el Consell de l’Arca decideix enviar a la Terra. Resulta que hi ha un problema al sistema d’aire i que l’Arca està en un moment crític. I pensen, enviem 100 adolescents delinqüents a la Terra i si moren doncs, «ya tal», que diria Rajoy.
Arriben a la Terra i la sèrie reprodueix el mateix patró. Què mengen? Què veuen? On dormen? Cap resposta viable.
Com a suma, troben uns terrestres molt forts i amb molta mala llet que els volen matar. Tots els terrestres són molt dolents i lletjos, excepte un que és molt guapo i és molt bona persona.
Sèrie insofrible i que espero que no aconsegueixi contracte per una tercera temporada, perquè m’obligaran a veure-la a casa. Fa poc ha començat la segona temporada.
Per cert, si voleu, podeu seguir la ISS a Twitter: @Space_Station
