Fa pocs dies s’han fet públics –de manera gairebé simultània– els tràilers de The Amazing Spider-Man i The Dark Knight Rises: l’esperada refundació de la saga de l’home aranya i la nova aventura de Batman signada per Christopher Nolan. Dos dels superherois més emblemàtics de, respectivament, les editorials Marvel i DC Comics, els superpoders dels quals s’enfrontaran a les cartelleres l’estiu que ve. Encara haurem d’esperar un any, per tant, per veure aquestes dues pel·lícules; però, per anar fent boca, aquest agost ja tindrem un enfrontament entre DC i Marvel amb Green Lantern, que s’estrena avui, i Capitán América: el primer vengador, que arribarà la setmana que ve.
Les dues pel·lícules tenen diversos elements en comú: totes dues estan dirigides per artesans impersonals i més o menys eficaços –Green Lantern la dirigeix Martin Campbell (La máscara del Zorro, Casino Royale) i Capitán América la signa Joe Johnson (Jurassic Park III, El hombre lobo). Els protagonistes són joves actors que encara no s’han convertit en grans estrelles: el Green Lantern vigilant del cosmos és Ryan Reynolds (Buried) i el patriòtic capità, Chris Evans, que ja havia encarnat un altre superheroi Marvel –la Torxa Humana– a les dues entregues de Los Cuatro Fantásticos. Si Blake Lively (Gossip Girl) és la xicota del primer, Hayley Atwell (Retorno a Brideshead) ho és del segon. I els dos films relaten els orígens dels personatges amb gust d’episodi pilot; de fet, Capitán América culmina –després de Hulk, Iron Man i Thor– la presentació dels personatges que integraran Los Vengadores. El que més contrasta, al costat de la llampant estètica colorista de Green Lantern, és el nostàlgic to retro –està ambientada en la Segona Guerra Mundial– de Capitán América, que fa pensar en el que el mateix Johnson va fer en la simpàtica Rocketeer, una altra adaptació d’un còmic.
