Llegeixo amb estupor que la productora alemanya Constantin Film, responsable juntament amb Sony d’un dels més grans insults a la intel·ligència humana de les darreres dècades, a raó de la infame adaptació al cinema de la saga de videojocs creada per Capcom, Resident evil, ara planifica produir una sèrie de televisió. Si bé reconec que en un primer moment la idea em va fer pensar que potser el karma s’havia adonat per fi que la saga mereixia una adaptació audiovisual digna, i si podia ser no dirigida per cocaïnòmans, quan vaig caure en el fet que els responsables d’executar aquesta suposada nova proposta televisiva serien els mateixos que han fustigat sense descans ni compassió l’excel·lent trama original provinent de la mítica saga de videojocs que ─no ho oblidem─ va ajudar juntament amb altres títols igualment maltractats al cinema (Alone in the dark, House of the dead) a revifar l’oblidat fenomen zombi a finals dels noranta, tot creant alhora un subgènere de nova factura, el survival horror, avui encara de plena vigència, em van entrar ganes de plorar. I de matar.
La base de la notícia, publicada durant el passat més d’octubre a diverses plataformes informatives, respon a un comunicat de la productora Constantin Film en què s’afirmava que un cop estrenada l’última pel·lícula de la saga durant aquest 2015 (cal?), la companyia es plantejaria abordar el format televisiu amb una producció que, segons sembla, tindria el títol d’Arklay. Per als despistats i els neòfits, Arklay és la regió de muntanyes més enllà dels límits de la ciutat de Raccoon City, on se succeïen els esdeveniments del videojoc original, reducte de la primera base coneguda d’Umbrella, oculta sota una imponent mansió d’estètica gòtica. Aquesta última dada definiria la suposada nova sèrie, almenys inicialment, com d’un intent per (re)tornar la saga a la trama original, fonamentada en la propagació d’un virus desconegut (el T-virus) per la regió que converteix progressivament en zombis la població, i en alguns casos, fins i tot, en esfereïdores mutacions genètiques.
Vist el que ha passat amb The walking dead, un autèntic fenomen adult, reflexiu i punyent en el còmic convertit en sitcom per a tots els públics a la televisió, la veritat és que es fa difícil creure que ara ens arribarà un producte que faci justícia a l’inigualable univers creat per Shinji Mikami. Resident evil és un d’aquells videojocs que han marcat més d’una generació, en el meu cas durant la meva llunyana ja postadolescència, sobretot pel terror viscut en primera persona, per la tensió, per l’emoció de sentir-me per primera vegada a la vida part de la trama d’una pel·lícula trepidant plena d’horror, adrenalina i hordes ingents de zombis. Paul W.S. Anderson va ser l’escollit fa més de deu anys (tot i que era un desconegut i que va confondre la trama del videojoc original amb la del Tetris) per dur a terme la complicada tasca d’adaptar-lo a la pantalla gran mantenint-ne la inqüestionable interactivitat. I ho va ser fins i tot per davant de George A. Romero que va ser desplaçat del projecte pel fet que, segons sembla, l’autor de La nit dels morts vivents havia escrit un guió que no complia les expectatives de Sony ni Constantin Film. Decisió previsible, però vist el resultat també força discutible, ja que va propiciar una adaptació esperpèntica, surrealista, mediocre i absolutament oblidable dels fets originals succeïts a Arklay, i un munt de continuacions igualment execrables, erròniament més properes a sagues com Alien o Species que a la pròpia. Sigui com sigui, si l’han de fer, que els responsables es documentin mínimament, encara que sigui per trencar la norma. I que no es droguin, sisplau… Que no es droguin.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat