Per què anem al cinema? A aquesta pregunta segurament hi haurà tantes respostes com persones a qui facis la pregunta. En el meu cas vaig al cinema per distreure’m un parell d’horetes del dia a dia, de la rutina setmanal o de les feines de casa.
Sí que hi ha cops que, a part de la distracció, en surto amb un coneixement que no posseïa en entrar a la sala de cinema, o en surto amb un rau-rau al cap que no només no m’ha distret del dia a dia, sinó que encara em fa donar voltes al cap a una idea o un sentiment durant hores o dies.
La intenció que tenia en anar a veure Autómata, de Gabe Ibáñez (Hierro), amb Antonio Banderas, era la de passar una hora i mitja veient un gènere del qual em declaro seguidor, la ciència-ficció. Tenia ganes de saber com imaginava el futur el director d’un drama de terror com Hierro. Doncs bé, a mesura que la cinta anava avançant, no tenia clar si estava davant d’un film de ciència-ficció o davant d’un exercici de filosofia.
I és que un dels majors errors d’Autómata (si deixem de banda el fet que està protagonitzada per Antonio Banderas) és un guió massa grandiloqüent carregat de sentències filosòfiques sobre la vida, la mort i el que ens fa ser humans.
Us situo una mica, per aquells que no sabeu de què va Autómata. En un futur Jacq Vaucan, un agent d’assegurances de la corporació cibernètica ROC, investiga un parell de casos en què diversos robots no han fet cas dels protocols de seguretat i que això fa que siguin més autònoms. A partir d’aquí Jacq començarà un periple que l’acabarà portant al mig d’un desert radioactiu en la persecució d’aquests robots.
Amb una estètica que barreja a vegades Blade runner i a vegades A.I. Inteligencia artificial, Gabe es perd en voler formular-nos grans preguntes sobre la nostra humanitat i deixa de costat la història i el guió, i només fa que empitjorar-ho quan dóna un paper testimonial a una Melanie Griffith que ja fa temps que es va perdre en el món del cinema.
No, no us recomano anar a veure aquest film si el que voleu és, com jo, passar uns minuts absents de les preocupacions diàries. En canvi, si el que voleu és filosofar o pseudofilosofar sobre la vida, la mort, la naturalesa o l’amor, tampoc us ho recomano, ja que hi ha altres cintes molt més interessants i instructives que no pas Autómata.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats