Si hi ha una sèrie que va sorprendre i revolucionar el mercat televisiu anglosaxó l’any 2013 va ser Broadchurch. Va començar com a producte minoritari però ràpidament el fenomen es va estendre i 8 capítols i 9 milions d’espectadors després aquesta joia es va convertir en un gran èxit aclamat per públic i crítica. L’èxit fins i tot va agafar per sorpresa tant el creador, Chris Chibnall (guionista del meu adorat Doctor Who), com els responsables de la cadena ITV.
Inicialment Broadchurch (nom fictici de la ciutat) havia de ser una minisèrie de 8 capítols, però l’èxit i el seguiment massiu per part dels teleespectadors britànics va provocar la renovació per una segona temporada que s’acaba d’estrenar ara fa unes setmanes.
El bastard Jep Soler ja ens en va parlar en aquest mateix blog en el moment de l’estrena a les illes de Ses Satàniques Majestats.
Fem memòria. La perfecta harmonia d’una preciosa localitat del sud d’Anglaterra es trenca en mil bocins quan el cos sense vida de Danny Latimer, d’11 anys, apareix un matí als peus d’un majestuós penya-segat davant la platja. Un homicidi inexplicable, una família destrossada, un poble en què tots els veïns es converteixen en sospitosos en algun moment i una parella de policies amb certs problemes personals i que no tenen bona relació entre ells (recordem que Alec Hardy és un policia en hores baixes per culpa del fracàs en la resolució del seu últim cas, anomenat Sandbrook, que arriba al poble per quedar-se amb l’ascens a inspectora d’Ellie Miller, veïna del poble que coneix la família i per tant hi està implicada emocionalment). Broadchurch és una sèrie que més que mostrar-nos la resolució d’un crim, o el dol de la família, ens fa un retrat fantàstic de com la vida d’una comunitat de veïns i la dels policies que investiguen el cas queden irremeiablement afectades per la mort de Danny. Capítol rere capítol la sèrie permet que l’espectador jugui a endevinar qui és l’assassí, ja que va servint diferents pistes i constants girs de guió que fan que vagi canviant d’opinió i de sospitós a mesura que, amb l’excusa d’anar introduint els personatges, va descobrint els secrets de cada un d’ells. I així a poc a poc va estirant el fil fins a arribar a descobrir qui és l’assassí. I l’assassí resulta que és el que menys s’espera.
Per tant el misteri queda resolt, l’assassí ha estat descobert, la vida dels veïns del poble queda totalment devastada i tot sembla tancat. Llavors la pregunta és: I ara què? Què ens oferirà Broadchurch a la segona temporada? Un altre poble? Un altre assassinat? Uns altres protagonistes? La resposta és NO.
La segona temporada s’emmarca en el mateix escenari aprofitant les ferides obertes en els personatges que conformen la petita comunitat. Els guionistes s’han endinsat en la tasca d’intentar conjugar el judici contra el culpable de l’assassinat de Danny Latimer amb la introducció d’una segona trama que gira al voltant del cas Sandbrook per donar connexió amb el passat de l’inspector Alec Hardy. Aquestes dues trames s’aniran entrellaçant i combinant al llarg dels 8 capítols d’aquesta segona temporada que de ben segur tornarà a deixar-nos clavats al sofà fins al final.
El material sobre el qual van teixint els guionistes són els secrets i els conflictes del passat, ja que sabem que si Alec Hardy hagués resolt el crim de Sandbrook mai hauria arribat a Broadchurch i Ellie Miller mai hauria identificat l’assassí de Danny. Aquesta conjunció entre errors, sumada a la malaltia del personatge de David Tennant, tornarà a afectar les víctimes del cas i donarà propulsió a la nova línia argumental amb nous personatges.
El judici contra l’assassí del petit dels Latimer suposarà un altre terratrèmol per a les famílies implicades i provocarà durs enfrontaments també entre les seves advocades. Amb la introducció d’aquests nous personatges interpretats per Marianne Jean-Baptiste i Charlotte Rampling s’afegeix més llenya al foc, ja que també tenen un passat comú i això encarà incrementarà més el conflicte.
Un canvi de rumb sobtat en el decurs del judici provocarà una guerra oberta entre totes dues advocades (alumna i professora en el passat) i desencadenarà una altra autòpsia del cos de Danny, fet que tornarà a commocionarà els Latimer. Mark Latimer, patriarca de la família, continuarà amb les seves sobtades i sonades absències o desaparicions, que provoquen una altra vegada recels en la seva família i en l’espectador i obren la porta a tota mena d’especulacions.
Aquesta segona temporada aposta per una línia continuista, amb un judici en què el cas està ple de discrepàncies i que ja ens avisa que la detenció sense testimonis del culpable per part de Hardy, portarà conseqüències, i la introducció d’un altre misteri criminal, narrat en dues línies temporals, afegirà un altre dolent a la galeria de personatges, Lee Ashworth, principal sospitós de l’assassinat de Sandbrook, cas en què Hardy ha continuat treballant pel seu compte i en secret, ja que tot i tancat per les autoritats policials no havia quedat resolt.
Així doncs llarga vida a Broadchurch, als seus fantàstics David Tennant i Olivia Colman, a la seva immillorable i lluminosa fotografia i a una càlida BSO que m’acompanya mentre escric aquestes línies.
Broadchurch is back!
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu