Moltes vegades ens han explicat que Nova York és la ciutat més violenta del planeta, el lloc on es cometen més crims per hora. L’any 1981 ho van petar. No s’ha de ser Einstein per deduir que el film A most violent year ens situa en aquell any, el més violent de la història. En tots els estudis sociològics que s’han fet i desfet ens diuen que la violència genera més violència, que una societat violenta transformarà als seus conciutadans en criminals sense escrúpols. Com ja heu pogut llegir els seguidors del bloc, els Bastards hem parlat moltes vegades del tema, sobretot a partir de pel·lícules com The purge o I saw the evil. La venjança i la brutalitat sempre han estat, i seran, les pedres angulars que aguanten aquest bloc, encara que molts del suposats Bastards ens bombardegin amb articles sobre l’amor i aquestes coses. Val més que em centri.
J.C. Chandor sembla que ha tancat una trilogia sobre la paciència i la violència. La seva primera pel·lícula, l’espectacular Margin call, ens presentava un grapat de personatges sense escrúpols que eren capaços de vendre l’ànima al diable i les accions fraudulentes a les seves mares pel bé de l’empresa i de les seves butxaques. Una de les violències legals més dures. El seu segon film, All is lost, mostrava la capacitat humana per aguantar les inclemències de la natura i la soledat. L’únic personatge del film, interpretat per Robert Redford, havia de lluitar contra tot per mantenir el cap clar, tenir la paciència suficient per aconseguir el seu objectiu sense defallir en l’intent. Finalment a A most violent year ho uneix tot. Nova York està al límit del caos, tothom resol els problemes amb força física i enganys, tothom menys l’Abel Morales (Oscar Isaac), un immigrant que ha fet fortuna a la ciutat i que és el propietari d’una empresa de subministrament de combustible. L’Abel està a punt de tancar el negoci de la seva vida, la compra d’uns terrenys que el convertiran en el més important repartidor de la ciutat. I ho vol aconseguir com fins ara ho ha fet, des de l’honradesa, sense trampes, sense 
violència, sense xantatges, sense extorsions. El màxim problema que té l’Abel és que sembla un gàngster, físicament és idèntic a Al Pacino fent de Michael Corleone; a més, la seva esposa (Jessica Chastain –Déu meu! El millor escot de l’any!–) és la filla d’un dels mafiosos més coneguts de la ciutat, i a més el seu negoci va bé. Per tant, comença a ser objecte de la persecució de l’FBI per comprovar la seva comptabilitat i, a més, els seus camions són atacats i robats per la competència. Tot fa preveure una lluita de famílies pel control del carburant. Podrà l’Abel mantenir-se al marge de la guerra? Aconseguirà el seu propòsit legalment? Caurà en la temptació de traspassar la frontera moral que té establerta? Demostrarà a tothom, fins i tot a l’espectador, que és una persona honrada?
Encara que pugui semblar una nova proposta mafiosa carregada de tòpics, A most violent year sorprèn per la seva capacitat de generar un clima trepidant, començant amb lentitud, creant expectatives i construint seqüències cinematogràfiques inoblidables, com la de l’Abel perseguint un dels seus camions robats, senzillament perfecta.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1