Diuen que el nom fa la cosa. Per tant si ens proposen sèries com The killing, Lost o The affair ja sabem de què anirà la trama, més o menys. Hi alguns títols que només fan referència al protagonista com ara Scalletti, Wallander, Monk o Colombo. Quan es vol posar un nom que permeti l’ambigüitat en l’argument, perquè no puguis imaginar mai cap on aniran els trets, el recurs més utilitzat últimament és posar el nom del lloc geogràfic on passa l’acció. I no em refereixo a Bron/Broen i les seves còpies The bridge o The tunnel, vull dir la proliferació de títols amb noms de pobles.
La idea no és nova, és clar, tots recordem Dallas, Las Vegas, Twin Peaks, etc. Però avui em voldria centrar en els més actuals, segur que me’n deixo algun i per això hi ha la secció de comentaris per poder ampliar la llista.
En l’apartat de ciutats imaginàries podem gaudir, sí, he dit gaudir, de l’excel·lent posada en escena de Gotham, sèrie que ha estat injustament criticada per defensors de Batman i que ha tingut l’encert de fer una impecable construcció de la ciutat fosca. La història ens situa en el moment de la mort dels pares de Bruce Wayne i ens mostra les aventures de l’inspector Gordon. No em negareu que la bellesa de les escenes juntament amb els personatges (genials el Pingüí i l’Enigma) creen un clima fantàstic per endinsar-se en el món de Gotham. Possiblement l’argument és el seu punt dèbil, podria ser més contundent i arriscat.
Les demés ciutats de les que parlaré avui podrien existir, no tenen els elements fantasiosos de Gotham, tot i que en alguns casos ens fan dubtar. Banshee és un poble aparentment tranquil, amb diverses ètnies que intenten viure en pau i fraternitat. La comunitat amish és la més tranquil·la, tot i que un dels seus fills predilectes, en Proctor, ha abandonat la rutina dels amish per convertir-se en el mafiós del poble i controlar-ho tot. Els indis són a la reserva, sense molestar, i els altres habitants de Banshee són els típics nord-americans amb tradicions arrelades i una vida ordenada. Per sort, per la sèrie, arriba un nou xèrif que ho capgirarà tot. Banshee, en gaèlic, defineix la fada de la mort, que amb els seus gemecs anuncia la mort d’alguna persona. Doncs en aquest poble pot cridar tota l’estona perquè l’espectacle de mort, destrucció, lluita, sang i sexe està garantit. Una de les millors sèries d’inici d’any.
Canviem de continent per visitar la bucòlica Broadchurch. Tot i el nom no ens ensenyen gaire l’edifici de l’església, però si entenem que l’església són les persones de la comunitat, realment hi ha una amplitud de personatges dignes d’una bona història de misteri. La segona temporada, actualment en curs, ha sabut estirar la trama de la primera sense caure en l’avorriment, tot el contrari, ha obert dos fronts d’investigació ben relacionats perfectes per les interpretacions de David Tennant i Olivia Colman. La seva còpia americana, Gracepoint, és un autèntic desastre.
Per acabar aniré al nord, molt al nord, allà on només viuen óssos polars i hi carda una fred de mil dimonis. Fortitude, tal com ens diu, és una fortalesa al mig de l’Àrtic. Ningú mor allà, ningú està enterrat allà, no hi ha crims, tothom és feliç. Ja veureu que la cosa no és tan maca com sembla i l’únic perill no és l’atac d’un ós, sinó que a poc a poc anem veient com es desmunten els mites de la vida tranquil·la a Fortitude. Gran Stanley Tucci i aparició de la madrilenya Victoria Echegui que encara manté algun tic propi de la Juani.
Si voleu afegir alguna sèrie amb nom de poble, ja ho sabeu, a comentaris. Que vagi bé!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1