Un dels pocs actors dels vuitanta que mai he suportat ha estat, juntament amb Lorenzo Lamas, David Hasselhoff. Suposo que tot ve del trauma que vaig patir quan vaig veure en primícia i amb uns amics de la meva edat el primer capítol d’El coche fantástico l’estiu del 1984, coincidint amb les Olimpíades de Los Angeles. Jo tenia al cap les brutalitats de Mel Gibson a Mad Max, les bogeries dels protagonistes de Los locos de Canonball (pel·lícula que vaig veure fins a deu vegades) o la violència extrema de Death race 2000. Aquell Michael Knight no era més que un producte descafeïnat i soporífer de la moda de cotxes violents amb gadgets espectaculars copiada una mica de la tradició dels cotxes amb sorpresa de James Bond dels seixanta i setanta. A més, els suposats trucs del cotxe fantàstic feien una mica de pena, eren infantils i no tenien cap gràcia. Després, en David, ens vindria amb els seus Vigilantes de la playa (Baywatch), una sèrie que, a part de les importants protuberàncies de les protagonistes (Pamela Anderson) i les platges de Califòrnia, no tenia res més. Encara recordo com, durant una de les meves passejades per Santa Monica, varen tancar la meitat de la platja per filmar escenes de Baywatch. El director es volia evitar, per descomptat, el malson que les càmeres agafessin les tonades de gent obesa que pul·lulen pel sud de Califòrnia.
Ara fa uns dies vaig veure per curiositat The Hasselhofs . El reality show ens ensenya la vida d’un David de 58 anys que intenta guiar les seves filles (la Taylor-Ann i la Hayley) en el món del show business. Després dels dos primers capítols he estat esperant uns dies i he vist que ja no n’hi ha més. La sèrie (o reality ), que es va estrenar el desembre del 2010, va ser ràpidament cancel·lada pels baixos resultats d’audiència. I això m’ha sorprès. Per una vegada que veiem en David tal com és (dèbil, amb poca personalitat i autoestima i uns canvis d’humor una mica sospitosos), el fan desaparèixer del mapa. Durant el primer episodi uns estudiants universitaris li pregunten sobre el famós vídeo pujat a Youtube per la seva pròpia filla amb la seva imatge arrossegant-se pel terra de casa seva, totalment ebri, intentant menjar-se una hamburguesa. En David es pren amb humor la pregunta dels universitaris i contesta fins i tot amb gràcia.
Sí, tots aquests anys he estat del tot injust amb en David. Els seus moviments atlètics per les platges de Santa Mònica a Baywatch que tanta ràbia em feien m’han fet adonar que el problema és meu i que necessito urgentment anar a un psicòleg per explicar-li fil per randa els traumes infantils que tinc contra el gran senyor Hasselhoff.
Algú té una destral per deixar-me?
The Knight Rider
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo