 |
||||
David Ruiz |
Xavier Roca |
Marc Bataller |
||
«Super 8», homenatge als vuitanta malgrat Abrams |
«Super 8» o la nostàlgia dels anys vuitanta |
Tots tenim un Peter Pan a dins |
||
| Els que em coneixeu, sabeu que sóc un gran defensor del cinema fantàstic dels vuitanta (per mi representen sí o sí la gran dècada d’or del gènere), gran part d’aquest encarat a un públic juvenil i familiar, i no tan replet de remakes com jura i perjura el bastard Jep Soler. Quan el considerat per molts com el nou guru del fantàstic, el novaiorquès J.J. Abrams, va dir que la seva nova pel·li Super 8 (amb Spielberg com a productor) volia ser un homenatge clar a aquest tipus de film fantàstic vuitantero, ja el vaig veure venir…
Per llegir més, clica aquí |
El revival cinematogràfic i nostàlgic dels anys vuitanta s’ha anat imposant, darrerament, sobretot en forma de remakes i noves versions. Molt més subtil i profunda és la intenció de Super 8, la pel·lícula de J.J. Abrams produïda per Steven Spielberg que s’estrena avui, i que pren l’aspecte d’una veritable recreació homenatge al cinema fantàstic de final dels setanta i els vuitanta que Abrams va veure d’adolescent.
Per llegir més, clica aquí |
Super 8, l’aliança entre J.J. Abrams i Steven Spielberg, era una de les pel·lícules més esperades i la veritat és que ha fet honor a aquesta fama, sobretot per a aquells nostàlgics del cinema dels anys setanta i vuitanta. Super 8 és un homenatge al rei Mides de Hollywood, Steven Spielberg, i a films que formen part de la nostra memòria adolescent com ara Los Goonies, Encuentros en la tercera fase, E.T., Tiburón i La noche de los muertes vivientes, del mític George Romero.
Per llegir més, clica aquí |
||
Autor: Uns bastards
Som un col·lectiu dedicat a difondre la bastardia amb l'única arma de que disposem de moment: les crítiques de pel·lícules i sèries