Avatar no ha de guanyar!
Publicat el 4 març, 2010 per Marc Bataller @marcbataller a Cinema |
A+ |
a-
Diumenge és la gran festa dels premis Oscar de Hollywood. Agradi més o menys, aquests guardons són un dels referents del cinema i en aquesta edició el duel està servit: James Cameron, amb Avatar, contra la seva exdona, Kathryn Bigelow, amb En tierra hostil. Les dues pel·lícules tenen nou nominacions i són les grans favorites per guanyar l’Oscar al millor film. Enguany, la gran novetat és que hi ha deu cintes nominades i personalment tinc clar quina s’hauria d’endur el premi: Malditos bastardos, de Quentin Tarantino (aquesta opinió és del tot lògica; només cal veure l’encapçalament del nostre blog). Però, com que sé perfectament que el mestre Tarantino té poc a pelar, em decanto per En tierra hostil i demano als acadèmics que, si us plau, no donin l’estatueta a Avatar.
La cinta de Bigelow retrata la vida dels artificiers a l’Iraq. Ens ensenya com es juguen la vida dia rere dia intentant desactivar bombes. No és una pel·lícula de guerra convencional amb bons i dolents. És un retrat del drama que es viu diàriament a l’Iraq -extrapolable a qualsevol altre país amb conflicte- amb desenes de civils que moren per culpa de les bombes, les mines o els insurgents suïcides. Bigelow aconsegueix crear una atmosfera que et fa estar en tensió tota la pel·lícula –l’escena protagonitzada pel sergent William James quan ha de desactivar un cotxe bomba a l’edifici de l’ONU a Bagdad és estel·lar-. Per contra, Avatar… què puc dir d’Avatar? Una producció que ha costat 500 milions de dòlars i que només val la pena pels seus efectes especials i pel 3D. Si no la veus en tres dimensions, no cal ni que ho intentis. L’argument és fluix, el guió… bé, més aviat, no hi ha guió. És veritat que durant la primera mitja hora, vaig quedar bastant impressionat amb els personatges voltant al meu costat, com si els toqués, però després em vaig cansar. Em vaig cansar de les ulleres 3D i de veure tants prats, tants arbres… semblava que Cameron només donava importància al virtuosisme i que s’oblidava de la pel·lícula en si. A més, el 3D no és el gran invent del segle XXI com ens han volgut vendre els productors d’Avatar. Als anys 80, ja es feien films amb aquesta tècnica, això sí amb molts menys recursos. Ara, sembla que si no fas una pel·lícula en 3D, no ets ningú. Espero que estiguem davant d’una moda passatgera.
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
Diumenge és la gran festa dels premis Oscar de Hollywood. Agradi més o menys, aquests guardons són un dels referents del cinema i en aquesta edició el duel està servit: James Cameron, amb Avatar, contra la seva exdona, Kathryn Bigelow, amb En tierra hostil. Les dues pel·lícules tenen nou nominacions i són les grans favorites per guanyar l’Oscar al millor film. Enguany, la gran novetat és que hi ha deu cintes nominades i personalment tinc clar quina s’hauria d’endur el premi: Malditos bastardos, de Quentin Tarantino (aquesta opinió és del tot lògica; només cal veure l’encapçalament del nostre blog). Però, com que sé perfectament que el mestre Tarantino té poc a pelar, em decanto per En tierra hostil i demano als acadèmics que, si us plau, no donin l’estatueta a Avatar.