Primer de tot, deixeu-me negar les acusacions sobre la presumpta (probable?) i hipotètica possibilitat que hagués ja vist els quatre primers episodis d’una manera diguem-ne poc legal, tot i que en aquest blog l’únic codi penal que compta es remunta, fins i tot, més enllà dels set regnes.
Fantasia o…
Fixeu-vos com el nostre propi món funciona bàsicament amb les mateixes regles que Westeros, Pentos i les terres més enllà del mar. Jo no dormiria tranquil doncs. La tremenda escenificació de la demolició de l’estàtua pagana de Meereen és una còpia grandiloqüent del que es va fer amb el monument a Saddam Hussein. El destí de Mance Rayder és igual que el d’aquell pobre pilot jordà cremat pels fills de p… de l’Estat Islàmic, que em temo no siguin fans de la sèrie. I la política actual funciona, de fet, amb els mateixos codis que Varys. No hi ha mai cap aliança que sigui innocent. I Viserion i Rhaegal són la bomba atòmica. Qui la controla té un poder sobrehumà. I de bruixes i bruixots que llegeixen el futur en tenim fins i tot a la televisió.
El foc i el gel
Jon Snow i Daenerys semblen condemnats en un futur llunyà a governar junts els set regnes tot i que George Martin s’està fent un gran embolic amb la sisena part perquè el relat televisiu està envaint el literari i m’imagino que ja no recorda qui coi està viu i qui coi està mort. El seu editor ha amenaçat de portar-lo a la plaça de King’s Landing i fer-li “un Ned Stark” com no lliuri l’esborrany abans que s’acabi l’any. Prèviament al desenllaç, però s’haurà de vessar un oceà de sang. Ja ens ho diu el títol: The wars to come. Stannis, en aquest sentit, és un personatge bel·licós i impressionant, interpretat amb un posat de ferro forjat pel gran Stephen Dillane. A veure quan dura…
Un inici fulgurant
Tot i que no hi ha cap gran escena d’acció, l’episodi passa a una velocitat de vertigen. Hi ajuda el fet que no s’hagi de presentar cap dels personatges, massa bé que els coneixem a tots; tant les seves debilitats i com les seves fortaleses. I curiosament després de tantes trames, subtrames, guerres locals, guerres mundials, venjances, contravenjances, traïcions, assassinats individuals, assassinats en massa, casaments, enterraments i conspiracions gairebé ja havia oblidat quin és l’objectiu de tot plegat: el tro de ferro.
No sé si podré esperar els set dies de penitència fins el segon episodi sabent un grapat bastards ja el tenen en el seu disc dur. Els conec massa bé.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda