“Cinco jóvenes y su robot, cuya misión es la de proteger la Tierra de los ataques, de naves de otras galaxias… Cinco jóvenes de gran valor que tienen una fuerza superior. Son inseparables. Son invencibles. Son el Comando G. ¡Mutación! Comando G, Comando G, siempre alerta están… “
Així sonava la cançó que el grup Parchís va popularitzar a principis dels vuitanta i que va marcar tota una generació, la nascuda sobretot els anys setanta. Una cançó, Comando G, que va calar tant entre l’audiència (jo en vaig ser una de les múltiples víctimes) que fins i tot va aconseguir retitular una sèrie que realment tenia per títol La batalla de los planetas. Una sèrie d’animació, adaptació nord-americana de l’original japonesa Gatchaman, que va atreure molts entusiastes de l’època, la majoria orfes de Mazinger Z i fans de films com Star Wars i la versió cinematogràfica de Galactica.
Va irrompre a Televisión Española a principis de la dècada dels vuitanta, és a dir, molt abans que existissin Los Vengadores (a la pantalla, perquè els còmics sí que els podíem devorar) i que ens plantegéssim el perquè de la G del seu nom. Recordo amb nostàlgia catòdica com em van enlluernar les aventures espacials d’aquella colla de superherois (Mark /Jason / Princesa / Tiny / Keyop) que, juntament amb el robot 7-Zark 7 i el gos Robert-1, solcaven les galàxies dalt de la nau Fènix combatent les forces malèfiques invasores. La llàstima és que, malgrat la popularitat de la sèrie, aquells visionaris d’allò que ara anomenem La 1 van emetre tan sols 59 dels 85 episodis.
Malgrat tot, continuen sent immortals!
(Aquí teniu el videoclip, només apte per a ànimes molt bastardes, per no dir freakies)
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=ZV83GSTLcY4″ /]
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn