Estimada cadena Scyfy,
Escric en nom dels Bastards per mostrar una queixa que em ronda fa temps, encara que no ho hagi consultat a la direcció d’aquesta empresa, ni tingui el permís dels seus membres, detall que li deixo anar per reafirmar el fet que som una casa anàrquica que no està subjecta a la inèrcia de grup, per si encara quedava algun dubte.
Què dimonis heu fet amb la sèrie Helix?
Sí, és una pregunta directa que espero que em contesteu sense demora, ja que una gran part dels seguidors de sèries de ciència-ficció, acostumats a la tradició de The twilight zone, The outer limits, les primeres tres temporades de Lost o Battlestar Galactica hagin de suportar un holograma postís com Helix, una sèrie que prometia amb els tràilers inicials i que ara et deixa el cul ple de nafres, després de visionar-la des de la cadira Poäng d’Ikea, en la foscor de la nit.
No m’entengueu malament. Ens havíeu posat la mel a la boca amb els primers episodis plens de llargs plans claustrofòbics en una atmosfera estèril estil La cosa, de John Carpenter, en un sistema bioàrtic replet de virus, però aquella trama, aquella absurda trama, es va desfer com el gel i ens empenyia cap a un final destil·lat que no deixava cap esperança de millora.
Segona temporada. L’escenari canvia, el tema virus permuta cap a una illa deserta estil Lost. Veiem cadàvers infectats podrits, veiem calaveres penjades d’arbres, veiem un grup de virologistes intentant salvar una situació insostenible, veiem una secta i morts vivents, veiem un joc estructural de línia de temps que va saltant com una pilota de ping-pong, i veiem amb desesperació que res no qualla, com si faltés una ànima dins de l’embolcall.
Una pena, de veritat.
I és que la cadena de pagament per cable Scyfy ja heu sigut sempre així. Sèries amb naus espacials de plàstic, documentals d’ovnis que feien riure, telefilms sobre catàstrofes naturals, poca cosa més. No coneixeu Richard Matheson? No heu sentit mai a parlar de Philip K. Dick? No us sona de res Robert A. Heinlein? Us ho pregunto perquè ja fa anys que tenim sèries i films de qualitat que han begut d’obres literàries d’incalculable valor. I ara us atreviu amb Helix? Per què? Per què?
Algunes veus viperines ja no se n’amaguen. Scyfy utilitza escriptors i guionistes de baix impacte en el món de la ciència-ficció per estalviar-se diners i no pagar drets d’autor. Jo prefereixo fer veure que no ho sento, però què passa quan veus que el creador d’Helix és Cameron Porsadeh? No és per posar-se nerviós? Com pot ser que un senyor que prové de l’àmbit de l’economia i que mai abans ha tingut contacte amb la indústria de l’entreteniment tingui carta verda per fer 24 episodis per a Scyfy? No em podríeu haver agafat a mi? O a en Jordi Taulats? O a en Callahan Ruiz? Doneu-nos la meitat dels diners que us heu gastat i us canviem la cadena de dalt a baix en menys de quinze dies, us ho asseguro.
Estimats amics Scyfy, no acostumo a escriure cartes al blog dels Bastards. Suposo que denoto un cert to de desesperació i desconcert. No és el meu objectiu buscar solucions al desastre. Ja fa temps que no tinc cap esperança.
Sense cap altre propòsit, us saluda atentament,
Víctor González
(Scyfy acaba d’anunciar la cancel·lació de la sèrie.)
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo