Una vegada vaig sentir que les històries cinematogràfiques es podien resumir en vuit tipus de guions, potser eren menys, ara no ho recordo. El que sembla segur és que darrerament el cinema i la televisió es nodreixen de superherois, ja siguin de l’univers Marvel o DCComics o de vés a saber. Els personatges sobrenaturals que reparteixen pau i felicitat pertot arreu agraden als espectadors i, esclar, si dóna diners, endavant, sense manies. Actualment l’univers catòdic ens ha regalat sèries d’alta qualitat com ara Agent Carter, Gotham, Daredevil i d’altres de més discretes com Arrow, Flash… que fan passar una estona ben entretinguda.
L’any 2000 M. Night Shyamalan ens regalava un film imprescindible, Unbreakable, en què retratava la dicotomia de l’heroi i el seu enemic com una cosa indivisible, com el ying i el yang del bé i del mal, per tant un superheroi necessita obligatòriament un malvat, com més dolent sigui millor perquè més valent serà quan el venci. En el panorama televisiu actual destaquen dos personatges que representen el mal impecablement, gràcies a dos actors que estan espectaculars.
La Fish Mooney (Jada Pinkett Smith) regenta de manera impecable un bar nocturn, sense pietat, amb mà de ferro i fam de poder, no para de maquinar plans infal·libles per aconseguir controlar la ciutat. Crea aliances amb qui faci falta si això l’acosta al seu objectiu, i traeix a qui sigui, no té 
escrúpols ni penediment. La fi justifica els mitjans, no li fa res perdre, fins i tot un ull, si cal. Vestida espectacularment, atractiva, sensual, amb mirada penetrant i ungles al més pur estil Florence Griffith, et pot posar calent en un instant i deixar-te glaçat un segon més tard. El personatge no apareix en cap còmic relacionat amb Batman, tot i que a Gotham anem descobrint la majoria dels assassins, tramposos, mafiosos i demés bestiari maquiavèl·lic de les novel·les gràfiques de l’home ratpenat. Hi trobem en Falcone, el Pingüí, l’Enigma, en Joker, en Dos Cares i d’altres, però cap no arriba a l’altura de la Fish. Haig de reconèixer que la senyora Smith em té captivat, la seva aparició a Gotham ha fet que la sèrie, de gran qualitat tècnica i interpretativa però amb un guió una mica fluix, sigui de les meves de capçalera actualment.
Anem per en Fisk, l’altre ingredient d’un plat d’allò més suculent. Magníficament interpretat per Vincent d’Onofrio, el personatge de Wiston Fisk a la sèrie de Netflix, Daredevil, creix des del primer moment en què apareix, només de paraula i sense dir el seu veritable nom. T’adones que el personatge serà cruel, despietat i terrorífic quan un dels criminals de la ciutat se suïcida brutalment perquè ha dit el seu nom en veu alta. Quan el veus per primera vegada i actua salvatgement xafant el cap d’un soci amb la porta d’un cotxe, els pèls de l’esquena se t’ericen fins al sostre i només vols més Fisk, t’injecta adrenalina. Gràcies a flashbacks ben situats descobrim com s’ha convertit en el que és, un home solitari, destinat a no estimar i a no ser correspost, amb sentiments tan amagats que només una dona, per descomptat, el pot ajudar a sortir del purgatori per caure a l’infern, el seu hàbitat natural.
Ja veieu, avui us he servit un plat, Fish and Fisk, que us deixarà bé, sense afartar-vos, amb el punt just de cocció, de bon pair i que fa venir ganes de més.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1