Dones
Per una qüestió personal aquests dies he revisat el paper que jugaven les dones en antigues civilitzacions, a Egipte i Grècia. Resumint, no en jugaven cap. Fins i tot els esclaus tenien més drets i, de fet, podien acabar obtenint la llibertat. Les dones, no. Per això, és fascinant veure com en una era antiga i alternativa una reina com Daenerys és capaç d’obligar un aristòcrata a casar-se amb ella. O ser marit submís o ser esmorzar per als “gatets”. Aquesta és l’alternativa. Que les dones, no cal que posi més noms, tinguin aquest enorme poder -sense necessitat d’empunyar l’espasa- dóna una força colossal al relat.
Homes
Que Jon Snow tingui una rellevància tan monumental aquesta temporada obliga Kit Harington a posar-se a l’alçada de Sean Bean, immens com a Eddard Stark. Cada contradicció que havia d’afrontar el senyor de Winterfell era retrada per Bean de forma magistral. La primera temporada reposava tota sobre les seves espatlles i, de fet, cobrava més que tots els altres actors plegats. Podrà el jove Kit, que tot just acaba de sortir de l’acadèmia, mantenir no només l’ordre al mur com a Lord Commander sinó el nivell que s’exigeix a un heroi com el que representa? Matarà l’actor novell que porta a dins per convertir-se en un home, un Hamlet del qual els seus seguidors ens en puguem sentir orgullosos? Ànims.
Animals
El concurs de perversions que ens ofereixen els Bolton —déu n’hi do amb el pare també— fan que Stannis, que també és un cabró com un casa de pagès, ens sembli ara un salvador o un alliberador contra el terror. Però no us deixen enganyar la seva idea de com posar punt i final al mal, el que sigui, s’acosta més al de l’Antic Testament que al del nou. I queda, és clar, per veure fins a quin punt Theon Greyjoy està “domesticat”. La foscor boirosa i l’aire malaltís en què està filmat tot el que passa a Winterfell és precís, quirúrgic, exactament com ha de ser. Des del sofà m’arriba la pudor dels fems escampats a la plaça, dels cossos cremats per Ramsay Bolton i l’olor de les gàbies dels gossos assassins. Mateu-los a tots, això és el que em diu el meu instint més primari.
Monstres
Oh, les ruïnes de l’antic imperi “valyrià”. Un calfred recorre la meva pell. Drogon apareix per l’horitzó i el perill aguaita des de les antigues pedres. No ha estat una bona idea, Jorah, passar per una drecera més formosa que Girona durant el Temps de Flors. Tots sabem —o intuïm, perdó— que Tyrion és immortal, però tu, Jorah, sempre has fet cara de ser el proper…
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda