Mai no us havíeu plantejat com seria Sherlock Holmes si visqués avui dia? Doncs això és el que precisament se’ls ha acudit, i ho han portat a la pràctica, a Mark Gatiss i Steven Moffat (Doctor Who, Jekyll), els creadors d’una de les sèries sorpresa de la temporada, que porta per nom Sherlock. Alguns diran que molts altres ho havien aplicat anteriorment a l’hora d’esbossar personatges de sèries com ara House, Numb3rs, Bones i fins i tot CSI. És veritat que hi ha molts imitadors/hereus del personatge creat per Arthur Conan Doyle, com també infinitat de versions i adaptacions més o menys fidels sobre el personatge original (es diu que Sherlock Holmes és el personatge més tractat en la història de l’audiovisual). Però, després de disfrutar d’allò més amb la versió postmoderna de Guy Ricthie al cinema, ho hem tornat a fer ara amb aquesta minisèrie concebuda per a la pantalla petita. I és que la gran aportació de Sherlock al mite és modernitzar el personatge sent absolutament fidel a l’essència de l’emblemàtic personatge i a tota la seva iconografia.
És així com aquests nous Sherlock, de perfil excèntric (per no dir freakie) i personalitat petulant (per no dir borde), i Watson, carregat de manies i amb estrès posttraumàtic després del retorn de la guerra de l’Afganistan (l’original literari també tornava d’aquesta guerra, però la de fa més d’un segle!) se’ns fan més propers que mai quan es mouen a la perfecció per aquest Londres modern i hipertecnificat a través de l’ús constant del mòbil, navegant per internet o escrivint en un bloc (que és el sistema a través del qual Watson ens narra els casos del seu col·lega d’aventures). El càsting és tot un encert: Benedict Cumberbatch i Martin Freeman desprenen molta química i els personatges secundaris (amb molta atenció a Moriarty) estan al mateix nivell. Les referències i picades d’ullet a l’original són constants. El to (que té un punt de Seven), el ritme i l’enginy dels diàlegs acaben completant aquesta festa catòdica. El pitjor: que es tracta d’una minisèrie de tan sols 3 episodis d’una hora i mitja.
Això sí, la BBC, després de l’èxit de públic (milions d’espectadors britànics la van seguir) i de crítiques, ja ha anunciat la seva continuïtat (per a la tardor del 2011) i, d’aquesta manera, tindrem noves dosis de Sherlock. Que bé, ja començàvem a patir certa síndrome d’abstinència.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn