Per Jordi Camps
Girona is coming. La notícia va esclatar ahir a primera hora del matí a RAC1, quan en la tertúlia, el president d’Endemol, Jordi Bosch, va anunciar que Girona podria ser lloc de rodatge de la sèrie de més èxit del moment, Game of thrones. La notícia va córrer immediatament com la pólvora i els seguidors catalans, i ja no diguem Els Bastards, es feien creus que la capital de les comarques gironines –on en aquests moments ja s’està rodant la segona part de Nueve apellidos vascos– fos l’escenari d’un dels Set Regnes en què està ambientada aquesta adaptació televisiva del fenomen literari de George R.R. Martin.
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, no va voler “ni confirmar ni desmentir” la notícia. Puigdemont, però, sí que va manifestar sentir-se d’allò més “orgullós i content” que la cadena nord-americana HBO considerés la ciutat com una de les localitzacions possibles. Per altra banda, fonts relacionades amb el projecte asseguren que un equip de la sèrie es traslladarà a la capital gironina a finals d’agost i que el rodatge tindrà lloc de l’1 al 21 de setembre. Fonts del sector van confirmar que ja hi hauria 500 habitacions reservades en hotels de la zona per allotjar-hi l’equip tècnic i artístic. També van indicar que tant l’Auditori com la Fira de Girona s’han reservat per convertir-se en base d’operacions de la productora americana.
Segons sembla, els primers contactes que va tenir HBO amb Girona es van produir a la Fira Imex de Frankfurt, concretament a través de la Girona Film Office. Arran d’aquesta primera trobada un productor executiu es va desplaçar a la ciutat, on ha estat mesos fent treball de camp i localitzant possibles escenaris amb molta discreció. Precisament, que les negociacions s’hagin portat fins ara amb tant secretisme és un dels factors que han valorat els productors nord-americans a l’hora d’escollir Girona, més enllà del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Girona serà Dorne
A l’octubre, HBO va gravar a Sevilla i en altres punts d’Andalusia però els productors no en van quedar gaire satisfets. Per aquest motiu, Girona substituiria Sevilla com a localització del regne de Dorne, on s’ambienta una de les línies narratives d’aquesta cinquena temporada que actualment està en emissió. Una altra de les possibilitats és que els escenaris gironins serveixin per simular paratges com ara Highgarden i Casterly Rock que encara no apareixen a la sèrie però sí als llibres originals en què es basa la història.
La productora nord-americana ha tingut en compte el fotogènic Barri Vell. Fonts del projecte asseguren que una de les localitzacions principals serà l’entorn de Sant Pere de Galligants, amb els seus jardins i el claustre com a grans puntals.
Repercussió econòmica
El president de l’Associació d’Hostaleria de Girona, Josep Carreras, va valorar el rodatge com a “notícia molt positiva” i va destacar que els contactes entre la productora i els hotelers “s’han estat coent molt discretament”.
Amb relació al benefici econòmic que el rodatge suposarà per a la ciutat, Carreras va valorar-lo com a “brutal”. I en aquest sentit, no només durant el mes de filmació, sinó com a repercussió a llarg termini, com ha ocorregut en altres ciutats: “Esperem recollir la collita a posteriori. Confiem que l’impacte a Girona sigui similar al que va tenir durant anys Tossa de Mar amb el rodatge de la pel·lícula Pandora i l’holandès errant amb Ava Gardner i Mario Cabré.”
L’entitat Girona Film Office xifra en 140 projectes audiovisuals els realitzats els últims quatre anys. L’última sèrie que es va gravar en escenaris gironins és Ermessenda (2010), de TV3. Un altra gran producció internacional com va ser El perfum (2008) es va rodar al Barri Vell. Actualment s’està rodant a les comarques gironines la segona part d’Ocho apellidos vascos. A principis de juny, està previst que l’equip de rodatge vingui a filmar a Girona. L’anunci del rodatge a Girona del gran èxit del cinema espanyol es va traduir també en expectació; als càstings de figurants, s’hi van presentar 4.000 persones. Joc de trons, una sèrie de rècords, ho pot superar.
El cor de les tenebres
Per Lluís Simon
Amb Lost, el drama televisiu va saltar de les pantalles a la xarxa social i va convertir un bon espectacle en una bogeria col·lectiva que va quedar confirmada amb l’aparició d’una nova raça d’éssers que caminaven, no sobre el planeta com els seus avantpassats, sinó sobre la virtualitat, els losties. Què se’n deu haver fet?
Un cop arribats a Game of thrones, el concepte clàssic de televisió ja era un cadàver putrefacte. Tenia menys futur que els zombies secundaris de Walking Dead. La sèrie va poder créixer i es va multiplicar, seguint les instruccions bàsiques del Gènesi, a través del món somiat per Isaac Asimov, interconnectat fins al moll de l’os.
La primera i la segona temporada van ser com la creació. Molts no volien saber res d’una sèrie amb un embolcall fantàstic i medieval, farts de la sobreexplotació que ha fet Hollywood d’aquest gènere. Però en l’ànima de cada episodi hi havia un viatge al cor de les tenebres de la condició humana. La venjança, el sexe, la violència explícita i la traïció allunyaven aquell monstre d’El senyor dels anells o qualsevol altra narració èpica per a tots els públics. Els seguidors ben aviat ens vam convertir en perillosos fanàtics.
I el boca-orella en l’era d’internet és una vertadera bomba de rellotgeria. A partir de la tercera temporada les audiències es van enfilar a números històrics i l’HBO va signar ràpidament més temporades. Les descàrregues van començar a batre tots els rècords que us pugueu imaginar i els productors, en comptes de fer-se’n creus per l’auge de la pirateria, es felicitaven per la repercussió del fenomen. Els pirates no només adoren la sèrie, s’hi veuen reflectits!
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=v01IAX-vVIU” /]
Un episodi paradigmàtic és The rains of Castamere, on l’HBO es va empescar un vídeo filmant la reacció dels espectadors mentre la meitat dels protagonistes eren assassinats d’una forma salvatge. L’endemà ningú parlava de res més. La circulació interessada de rumors –Disney està fent el mateix amb Star Wars VII–, la celebració de convencions i el salt a la fama de tots els actors també reforcen la causa. “Em sento una estrella de rock”, admetia l’anònim actor britànic Charles Dance, intèrpret del malvat Tywin Lannister.
També ha quedat atrapat en la seva pròpia xarxa George R.R. Martin, el creador, que travessa (si és que això no és un altre rumor interessat) una crisi creativa en la redacció del sisè llibre, el que ha de donar cos argumental a una part de la sisena temporada. Però, tranquils, fins i tot en el seu testament ha posat com ha d’acabar l’espectacle.
Autor: Uns bastards
Som un col·lectiu dedicat a difondre la bastardia amb l'única arma de que disposem de moment: les crítiques de pel·lícules i sèries