Ni el millor guionista de Hollywood ho hauria fet millor: fer coincidir la celebració del Dia Internacional de la Dona amb l’entrega del primer Oscar a la millor direcció –i, de retruc, a la millor pel·lícula– a una realitzadora. Kathryn Bigelow va aconseguir ahir aquesta fita i va desbancar la totpoderosa Avatar, dirigida pel seu exmarit James Cameron, que només es va endur tres premis menors. Ni més clar i català ho va deixar dit Steve Martin, poc després que Tom Hanks entregués l’Oscar a la millor pel·lícula: «Avatar pertany al passat!» Va semblar talment com si es tractés d’una pel·lícula amb final feliç, a priori la més dèbil, En tierra hostil va guanyar la partida a la principal favorita. Segurament ens va sobrar que Bigelow dediqués la victòria «a tots els homes amb uniforme del món»… perquè una ombra de dubte planarà per sempre més sobre la ja de per si ambigüitat ideològica d’un film que aparentment pretén retratar (de manera hiperrealista) la perillosa addicció que causa la guerra als soldats.Menys sorpreses va oferir la nit quant a l’apartat interpretatiu. Jeff Bridges, en el seu cinquè intent, es va endur finalment l’Oscar pel seu paper a Corazón rebelde; mentre que Sandra Bullock, que unes hores abans havia anat a recollir el premi Razzie a la pitjor actriu de l’any –cosa que l’honra–, va viure el seu moment somiat quan li van atorgar la preuada estatueta pel seu treball a The blind sight. Com també estava previst, els Oscar pels actors secundaris van a anar a parar a mans de l’esmentat Waltz i Mo’Nique (per Precious).
Una altra producció que va trencar més d’un pronòstic va ser la pel·lícula argentina El secreto de sus ojos, que es va emportar l’Oscar al millor film de parla no anglesa, categoria en la qual l’alemanya La cinta blanca partia com a favorita.
Pel que fa a la gala, presentada per Steve Martin i Alec Baldwin, no va convèncer, i es va fer llarga i tediosa en alguns moments. Sort en van tenir, els espectadors, de l’humor Ben Stiller, que camuflat de Na’vi ell sí que va fer riure una audiència que va haver d’aguantar més de tres hores i mitja de cerimònia.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn