El 2010 uns quants bastards vam anar a Sitges a veure A serbian film (Srdjan Spasojevic), que havia estat venuda internacionalment com la pel·lícula més violenta i esgarrifosa de l’any. Una de les escenes més cruels és quan veiem una dona parint un nadó, que és immediatament violat per un individu emmascarat i gravat en vídeo. Realment, els efectes especials deixen molt que desitjar i es nota d’un tros lluny que és un nino. En circumstàncies normals, aquesta escena m’hauria fet riure, però aquell dia se’m va regirar l’estómac. El motiu? Llavors la meva dona estava embarassada de la meva primera filla i vaig quedar afectat. Tocat, diria jo. De sobte, em vaig adonar que la vida cinematogràfica ja no seria el mateix per a mi. Que em farien patir escenes com aquesta o pel·lícules amb assassinats de nens o coses semblants.
Vés per on, la nova sèrie produïda per Steven Spielberg, The whispers, explora aquesta dimensió i alguns moments dels dos primers capítols que he vist m’han provocat calfreds. Insulteu-me si voleu, però és així. Ho reconec, sóc un covard. L’argument gira al voltant d’una sèrie de nens que estan abduïts per un esperit (en diuen amics invisibles) que els obliga a cometre crims espantosos. A partir d’aquí, els adults que els envolten també estan estranyament connectats. L’amic invisible es diu Drill.
Veurem com evoluciona la sèrie i si Spielberg té més sort que amb altres productes ─el seu únic èxit televisiu ha estat Germans de sang. El que és segur és que si algun dia un dels meus nens em comenta que té un amic imaginari em cagaré a les calces. I si m’explica que es diu Drill, llavors sí que ja puc començar a córrer com un boig.
[sz-youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=DMG9TMnJfOs” /]
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra