Salvant les distàncies, que hi són, imagineu què podria passar si Guardiola després d’una llarga i esplendorosa carrera al Barça acceptés ser seleccionador espanyol. Això, però, seria poca cosa al costat de la decisió que prendria al mateix temps la directiva del club (present, futura o inexistent): fitxar Mourinho com a substitut. Imagineu també (costa molt, ja ho sé) que l’entrenador portuguès, en el seu primer entrenament a la ciutat esportiva, deixés anar a Messi i companyia. “Ja podeu llençar tots els vostres títols a les escombraries perquè no n’hi ha cap que hagi estat guanyat de manera justa.”
Sobre aquesta frase (que no és de Mourinho, òbviament, sinó del llegendari entrenador anglès Brian Clough) es construeix la millor pel·lícula que un servidor ha vist mai sobre la glòria i les misèries del món del futbol. Per als cinèfils que no siguin futbolers The Damned United té, a més, un altre atractiu impagable. És el film que va posar a la palestra el nom del jove director Tom Hooper, que posteriorment guanyaria la seva pròpia Champions en la cerimònia dels Oscar de l’any passat amb la més famosa (i més avorrida) El discurs del rei.
La pel·lícula, produïda per la BBC va ser tot un èxit a Anglaterra. Es basa en fets reals, llegendes urbanes i especulacions diverses al voltant de Clough, considerat un dels millors mànagers de la història de la Premier League. Com a responsable del Derby County, el tècnic va viure al principi dels anys setanta una relació d’odi absolut amb el seu col·lega del Leeds Don Revie, a qui acusava d’usar tàctiques miserables per assolir els seus objectius. La rivalitat entre el Derby County i el Leeds va arribar el 1973 al seu punt àlgid. Amb tot, Clough va signar el 1974 pel Leeds, que a la pel·lícula és rebatejat com The Damned United, l’equip maleït. La trajectòria de Cloug a les files del Leeds, poc abans el seu enemic total, acaba de forma èpica, en el pitjor sentit de la paraula. The Damned United ens mostra que el futbol és com la vida: orgull, venjança, victòria, derrota, amistat, retrobament i oblit.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda