[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=bii-PIGprv8″ /]
Música: Pink Panther Theme – Henry Mancini
Ja em permetreu que parli d’aquesta intro des de l’òptica d’un nen que passa dels quaranta i pel qual el record d’aquesta música i de les seves imatges tenen valor emocional. Només d’escoltar les notes de Henry Mancini ja sento l’alegria de saber que em divertiré durant una estona. Aquest prototip de cotxe que avança ràpidament per la carretera ja em deixava amb els ulls oberts com a plats davant del televisor. No entenia el que deia la lletra, però en veure els animals desfilar pels requadres de la pantalla ja intuïa que apareixia en qualsevol moment l’heroi de la meva infància, la Pantera Rosa! Més enllà d’una pasta de color rosa farcida amb una gota de nata que demanava compulsivament cada hora del pati, la pantera rosa era un ídol pels nens. El seu caràcter irreverent, canalla, que sempre se sortia amb la seva ens omplia d’enveja sana. La careta de 
presentació segueix amb imatges de tot allò que un nen desitja, gaudir de les activitats a l’aire lliure, la platja, els tobogans, els cotxes… i tot això ho feia de manera impecable, la pantera. Acaba la intro amb l’arribada de l’auto davant del teatre on actuaran els personatges i en baixen la pantera i l’inspector, que en aquell moment no feia gràcia però que a mesura que vaig posar pèl em va començar a robar el cor. Abans de baixar del cotxe, la gran sorpresa: el conductor és un nen que es treu el casc i obre la porta a les estrelles perquè baixin. Un nen!! Qui pogués ser aquell nen, pensàvem tots.
En aquest cas també us he deixat la careta de final del programa, perquè fins que vèiem com el cotxe s’allunyava i es deixava enrere a la pantera no finalitzava el show.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=wpbbLMXPIP8″ /]
La pantera rosa, curiosament, va néixer gràcies a la pel·lícula del seu nom dirigida, el 1963, per Blake Edwards, i protagonitzada per Peter Sellers, en què la pantera rosa era un diamant robat pel lladre més important del moment, el Fantasma, interpretat per David Niven. Allà es on neix el personatge, gràcies als títols de crèdit inicials que la productora va decidir que fossin de dibuixos animats i amb la magnífica partitura de Henry Mancini. Com veureu a continuació, els crèdits de la pel·lícula són protagonitzats per la pantera, un guant que simbolitza el lladre i on també hi apareix fugaçment l’inspector Clouseau.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=K0YI9c3jc90″ /]
En la segona part del film, The Return of Pink Panther (1975) el personatge de l’inspector guanya més presència i la música també augmenta de ritme. De fet, la música ha transcendit com l’element clau de tota la filmografia de la pantera rosa. Desgraciadament, el 1980 ens va deixar Peter Sellers i l’intent de trobar un Clouseau a la seva altura ha estat impossible. Inoblidable el moment en què la pantera rosa imita a Charlot.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=dUA7lHvAr0E” /]
A cada part de la saga una presentació nova, per tant a Revenge of Pink Panther (1978) tornem a gaudir de la parella protagonista en un format semblant a les històries que trobàvem en The Pink Panther Show. Es podria dir que és un petit curtmetratge de presentació.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=PlDha5H_uH8″ /]
En una de les darreres adaptacions de la història, amb Steve Martin com a Clouseau, també van aprofitar els crèdits inicials per tornar a introduir un curt d’animació.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=_pKPxHZ5OcQ” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1