(aquest text pot contenir traces de spoilers…)
No vull més Hannibal. No vull la renovació d’Hannibal. No vull una 4a temporada d’Hannibal. No vull una pel·lícula d’Hannibal, i no ho vull perquè Hannibal ha tingut el final perfecte.
Ha sigut un final rodó, poètic, bell i pertorbador. Un final del que en definitiva ha estat una història d’amor. Un final coherent amb la trajectòria dels seus personatges, i perfecte per a tots ells i per a l’espectador, que serveix tant per tancar la sèrie com per si la volguessin continuar. A mi ja m’està bé que s’acabi, compro aquest final (tot i que m’hauria agradat que hagués trigat alguna temporada més) i m’acomiado d’una de les meves sèries preferides amb llàgrimes als ulls però molt satisfeta amb el resultat.
Quan es va anunciar que es faria la sèrie d’Hannibal , l’arxiconegut caníbal creat per Thomas Harris, la notícia va provocar certs recels entre el fans de la saga, ja que es creia que no hi havia ningú capaç de fer ni la més mínima ombra al personatge interpretat per Sir Anthony Hopkins a la gran pantalla, però ja des dels primers capítols Mads Mikkelsen va deixar clar que la seva elecció no havia estat cap error i tres temporades després només podem dir que la seva composició del personatge d’Hannibal Lecter ha estat senzillament sublim i que d’aquí a uns anys, quan recordem el personatge d’Hannibal, serem molts el que ens vindrà a la memòria la imatge de Mads Mikkelsen i se’ns dibuixarà un somriure nostàlgic als llavis.
Durant tres temporades Hannibal m’ha tornat boja amb la seva brutal factura visual, la seva música sibil·lina, el seu barroquisme exagerat , la seducció de Mads Mikkelsen, els diàlegs enrevessats entre Lecter i Will Graham, l’explícita sensualitat de Bedelia Du Maurier i la majestuosa preparació i presentació dels seus plats. Bryan Fuller ha aconseguit en la seva fantàstica adaptació de l’obra de Harris impregnar de bellesa tot allò que hauria de resultar horrorós i macabre.
Cada una de les tres temporades ha estat pensada i dissenyada com a possible final de la sèrie, ja que els seus mals resultats d’audiència i les seves salvacions in extremis sempre han fet témer pel seu futur. Desconec si aquest és el final que tenia previst Bryan Fuller per a la tercera temporada o si ha estat modificat en saber que la sèrie s’havia cancel·lat.
La primera meitat de la tercera temporada és un xic irregular, els capítols van passant d’una manera lenta però bella, amb el doctor Lecter escapant-se a Europa, concretament a Florència, acompanyat de la bella Bedelia, que, tot i que profundament atemorida per Lecter, continua al seu costat com a còmplice silenciosa dels seus assassinats. Però Will sempre busca Hannibal, de la mateixa manera que Hannibal busca Will; de fet, s’ha especulat molt amb la possible relació amorosa entre tots dos, a mig camí entre l’amor i l’odi. Graham finalment vol perdre de vista Hannibal, no vol saber què fa ni on és, fet que provoca que Hannibal es deixi capturar i així deixi clar a Will que sempre sabrà on és. (El puta d’Hannibal sempre li guanya la partida…)
Cap a la meitat de la temporada, amb un salt temporal de tres anys i amb la introducció de la trama de ‘The Great Red Dragon’, la sèrie torna a la manera de fer de la primera i la segona temporada amb la reincorporació de Will al terreny de la investigació. El nou monstre, Frances Dolarhyde, magnífic Richard Armitatge en la pell d’un assassí de famílies, portarà Will més enllà dels seus límits, fet que provocarà la col·laboració d’Hannibal i Graham per tal d’encalçar el nou assassí. Finalment Will ha resultat ser una ment privilegiada, porta cadascú exactament on el volia tenir, enganyant i manipulant des de Bedelia fins a ‘Red Dragon’, conscient que ja no té res a perdre.
Junts de nou amb la intenció de destruir ‘The Red Dragon’, arribem al final en una casa aïllada de tot, on Hannibal tanca aquesta fantàstica aventura que ha durat tres temporades de la millor manera que els fans podíem desitjar. Ja en l’escena final, a la llum de la lluna i al so de la cançó ‘Love crime’, Hannibal confessa: “Això és el que sempre vaig voler per a tots dos.” I en Will hi està d’acord, jo hi estic d’acord, i els fans també hi estan d’acord, i les llàgrimes cauen galtes avall deixant-nos en un estat de serena enyorança per una història que ja ha arribat al seu final.
https://www.youtube.com/watch?v=lZmoayy6Bag
Atenció, que tenim escena postcrèdits en què veiem una curiosa ofrena que no haurà servit de res… 😉
Hannibal, una meravella de sèrie cuinada a foc lent, no apta per a tots els paladars, que no ha tingut bones dades d’audiència però sí una munió de fannibals molt entregats que han vist recompensada la seva fidelitat amb aquest vídeo del gran Mads.
Així que gràcies Hannibal, gràcies Bryan Fuller i gràcies adorat Mads Mikkelsen, que ja t’aviso que no et perdré la pista.
Bonsoir,
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu