Des que va escriure uns quants capítols de The shield, emesa per TV3 amb el nom de Vick Mackey, Kurt Sutter ha guanyat fama alhora que perdia talent. Quan la tasca que se li encarrega és senzilla (policia que fa malifetes i atrapa els dolents més dolents que ell) en Kurt se’n surt prou bé, ara bé, quan se li dóna carta blanca i vol demostrar que és un gran guionista, la caga. Ja li va passar amb Sons of anarchy, avançaven les temporades i augmentaven les bajanades i la vergonya aliena. Si parlem de la seva primera aventura cinematogràfica, el guió de Southpaw que s’estrenarà enguany amb la direcció d’Antoine Fucka i que interpreten Jake Gyllenhaal i Rachel McAdams, la cosa ja frega el ridícul. Suposo que quan la pel·lícula arribi a les pantalles catalanes algun bastard en farà una explicació més
acurada, però per resumir-ho: és una història de superació d’un boxejador que ha arribat al màxim de la seva carrera i que, per una desgràcia personal, queda arruïnat, perd la família i ha de recuperar tot allò que li importa. Res de l’altre món. De fet, aquesta lluita per superar obstacles i que una vegada superats n’apareixen més, i els protagonistes continuen endavant com poden perquè amb esforç i lluita (la majoria de vegades física) se’n sortiran, és la filosofia de totes les temporades de Sons of anarchy, i potser hauria de ser la de Junts pel Sí amb un Romeva vestit de cuir i cremant tatuatges als traïdors. Parlant de traïdors, i alguna vegada bastards, la nova aventura de Kurt Sutter és la sèrie The bastard executioner, que s’acaba d’estrenar, i del capítol pilot de la qual us vull parlar en aquest post.
La trama se situa al segle XIV, a les terres angleses que hi ha a Gal·les, i els habitants intenten independitzar-se d’Anglaterra. La lluita és dura i sanguinària i la derrota sembla eterna. Després d’uns anys de pau les terres martiritzades pel comte de torn estan habitades per pobres treballadors, pagesos i ramaders que intenten sobreviure tot i els alts aranzels dels propietaris.
Fins aquí tot normal, no? Gens original, això sí. A més, els pagesos formen un grupet de set bandits que roben als rics per donar-ho als pobres. Us sona? I una bruixa, que sempre va acompanyada per un home alt, diu a un dels pagesos que és l’elegit per salvar el seu poble. Quina novetat, eh? I el protagonista, amb menys carisma que un pèsol, es fa passar per un botxí per aconseguir la venjança completa. De fet, si en comptes de portar cavalls anessin amb moto no diferiria gaire de Sons of anarchy, perquè tampoc hi sobreviu ni l’apuntador i els rius de sang i budells ens acompanyen gratuïtament. Hem de tenir em compte que rebrà múltiples comparacions amb Joc de trons o amb The vikings, i perdrà aquesta batalla.
El nivell tècnic del capítol és pèssim i el càsting, pitjor. En alguns moments sembla que la càmera la condueixi en Terry Donovan, utilitzen el trist recurs de convertir les imatges en blanc i negre abans de cada canvi d’escena i el ritme és tan lent com la música escollida, massa propera a Enya.
En fi, que alguns bastards diuen que li donaran uns capítols més per veure com evoluciona. Ja els preguntaré com va i, si hi ha cap canvi, ja us n’informarem.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1