Ja fa nou anys que l’imaginari de Heros i els seus superhumans arribà de la mà del Sr. Tim Kring, i ha plogut molt des que la nefasta conclusió de la sèrie quatre anys més tard ens persuadís que valia més deixar-ho estar, com quan una relació no funciona.
Tot es posà en marxa amb una bona primera temporada, en què a partir d’una premissa fonamentada en una trama ben narrada amb certes dosis de misteri, es desenvolupaven interessants protagonistes ─com els germans Petrelli, en Mohinder, en Hiro Nakamura, o la Claire i en Noah Bennet entre d’altres─ juntament amb un molt bon antagonista ─en Sylar. A la vegada, un explícit homenatge al còmic de superherois i una estructura coral d’històries paral·leles ben trenades, confluïen en un arc argumental desenvolupat a partir d’un dibuixant de còmics ionqui, qui posseïa el do de la precognició i marcava la pauta ─mitjançant les seves il·lustracions─ d’uns esdeveniments que començaren amb la missió de salvar una animadora i aturar un assassí en sèrie, per acabar salvant el món, o millor dit Manhattan, però els ianquis són així d’exagerats. Es tractava d’una sèrie amb ritme i episodis memorables, tot i que lleugerament irregular en conjunt. Prometia. Sí, amics bastards, encara que aquells discursos propis d’un llibre de Paulo Coelho amb què començaven els episodis sovint em convidessin a perbocar, el serial gaudia d’alguna cosa que el feia especial. Després d’això, els dos següents assalts foren un desastre, el tercer concretament l’esperpent i en el quart, tot i que es va manifestar una lleugera millora, els nostres herois no van ser capaços d’aixecar el vol. Per postres, els superdotats que s’encarregaven del guió d’aquesta producció televisiva ens obsequiaren amb el final de què us parlava al principi del post: un desenllaç digne d’inflar a hòsties els responsables fins a defallir de cansament.
Ara, se’ns presenta la continuació amb un capítol pilot d’una hora i mitja de durada, el primer dels tretze que formaran part d’aquesta nova història. Bé, dic nova per dir alguna cosa, ja que es deixa entreveure el mateix que havíem vist en la seva pitjor versió. El que popularment es coneix com un refregit d’oli socarrimat. I em direu: «Però si acaba de començar, com la pots criticar d’aquesta manera a la primera de canvi?» Doncs perquè si en les pròximes entregues no apareix la Mare de Déu com amb Marvel: Agents of SHIELD, la sensació que em fa és que això serà una tifa.
L’episodi arrenca coherent amb la finalització de la sèrie original, on resulta que aquells éssers humans amb poders sobrenaturals surten a la llum pública ─o de l’armari─ i The Company, l’agència que s’encarregava tant del control com del cens, encoberta sota una empresa paperera anomenada Primatech, ha desaparegut. Aproximadament quatre anys més tard, a Odessa (Texas), una gran explosió provoca una massacre durant una convenció formada pels anomenats EVO, diminutiu d’evolved (evolucionat), com es coneix qualsevol membre de la població posseïdora d’habilitats sobrehumanes. A partir d’aquí, als Estats Units es procedeix a perseguir-los tant per part institucional com d’uns fanàtics anomenats Vigilants, ja que els consideren una amenaça per a la societat. Aquesta conjuntura suposa l’inici de Heros reborn.
Doncs bé, la primera entrega d’aquest renaixement s’ha centrat a plantejar el punt de partida, presentar nous personatges en un altre entramat coral tot recuperant-ne uns quants de la sèrie original i a exposar el leitmotiv que consisteix a salvar el món ─una altra vegada, veurem si aquest cop també han hiperbolitzat i només s’ha de salvar una urbanització─, mentre veiem passejar un misteriós home amb un curiós poder durant el transcurs dels esdeveniments i es posa de manifest que The Company continua operativa en la clandestinitat per tractar d’evitar l’enigmàtica catàstrofe global, de la qual encara no sabem res i que s’ha de manifestar enmig d’aquest conflicte. Sembla a grans trets que es vol repetir una fórmula que ja va donar els seus fruits fa quasi una dècada. Una proposta més caducada que els iogurts que em donaven a l’escola.
Pel que fa a la nova situació dels herois de l’NBC, res de nou sota el sol, si més no per a aquells que vam créixer amb els guions de Chris Claremont i els seus X-men, en què la temàtica de la persecució a aquells que són diferents i desconeguts, els mutants, va ser molt ben desenvolupada, alhora que trames com les que se’ns proposa foren escrites de manera excel·lent. Aquesta manca d’originalitat, juntament amb el baix ritme narratiu, uns efectes especials que deixen molt a desitjar i les fluixes interpretacions sense el pes d’actors com Millo Ventimiglia, Adrian Pasdar, Zachary Quinto, Cristine Rose o Ali Larter; ens indica una preocupant manca de frescor i qualitat, que en principi no convida a l’esperança un cop vista aquesta primera mostra.
Em fa la impressió que davant la febre del cinema i les sèries televisives de superherois que ha anat creixent tant amb les produccions de Marvel Studios com de DC/Warner, l’NBC està intentant ressuscitar una franquícia que en el seu dia va arrasar abans de morir assassinada lentament i ser enterrada. Molt em temo que la irrepetible temporada emesa entre l’any 2006 i el 2007 representa una ombra excessivament allargada per aquesta nova incursió dels herois a la pantalla petita i que Tim Kring va tenir més sort que talent. Si aquest no és el cas, cosa que dubto força, no patiu, faré un post per menjar-me les paraules, d’una en una.
