Amb Los tres entierros de Melquiades Estrada (2005) en Tommy Lee Jones va demostrar que és un director solvent, eficaç i eficient. The Homesman (Deuda de honor) és la consolidació d’un gran realitzador que sap transmetre emocions amb uns elements acurats dins una història colpidora. El seu prestigi com actor i el bon guió de The Homesman li han permès configurar un grup protagonista de primer nivell (Hillary Swank, Miranda Otto, Grace Gummer, Sonja Richter i ell mateix) i uns secundaris de luxe (Meryl Streep, John Lithgow, William Fichtner, Tim Blake Nelson i James Spader). Aquests noms ja serien suficients per fer acostar l’espectador al cinema. Tot i això no són els elements més destacats del film, ja que el millor de tot és acompanyar als protagonistes en el seu periple pel desert americà. Anem per l’argument:
Finals del segle XIX, a l’oest americà hi viu Mary Bee Cudy (Hillary Swank), una dona soltera terratinent, treballadora, amb la mala fama de ser poc agraciada i ser massa manaire. Aquesta fama no li permet aconseguir el seu gran objectiu: casar-se. Tots els pretendent fugen d’ella, i la frustració va creixent dins seu. La vida de casada, en una terra aspra i amb feines dures, sembla que és més portable per una dona. Tot i això, per diversos motius, tres dones de la zona han embogit i els marits decideixen retornar-les al seu poble d’origen. Ningú les vol acompanyar en aquest viatge de retorn llarg i perillós. La Mary Bee és l’escollida per fer de transportista i rep l’ajuda, mig obligada, del senyor Briggs (Tommy Lee Jones).
Aquest punt de partida és l’excusa per parlar del que realment importa: la soledat, la salut mental, el sentiment de pèrdua, el dol, el masclisme, els anhels, les il·lusions, els objectius, és a dir, per parlar de la vida i de tots els elements que la conformen. Les expectatives i els desenganys apareixen durant el camí de retorn en forma de petits flashbacks ben situats que ajuden a conèixer als personatges. De totes les històries la més potent és la del protagonista masculí, que us explicaré per no aixafar la guitarra. Té tanta força la transformació dels cinc desconeguts gràcies a la bondat de Mary Lee, que només fa una cosa, a priori ben senzilla, tractar a tothom com si fossin persones.
Lluny de voler semblar naïf no em queda més remei que dir que el viatge més important que realitzen els protagonistes no és anant amb la carreta, sinó que és el fan cap el seu interior, allà a on troben els veritables enemics amb qui la lluita és tant dura i aferrissada que no se sap qui en sortirà guanyador.
El 2015 ha estat l’any en que m’he reconciliat amb el gènere western. Gràcies a propostes tant diverses i interessants com The Salvation, Bone Tomahawk, The Homesman i esperant el nou Tarantino, The Hateful Eight, a mitjans de gener. Menció a part té un dels millors films d’enguany i que, segurament, no apareixerà en cap llista perquè ha passat desapercebuda pel públic i part de la critica: Slow West (John McLean). Excel·lent història d’un caça-recompenses (Michael Fassbender) que ajuda a un noi escocès arribat a americà, a que pugui trobar a la seva estimada. Com diu l’amic Paco Vilallonga: “Slow west no és només un magnífic debut d’un director que caldrà seguir d’aprop, sinó una mostra que el western, lluny de ser un gènere obsolet continua integrant noves visions que l’enriqueixen”
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1