Els seguidors habituals d’Els Bastards ja sabeu que ens agrada parlar de sèries britàniques, sobretot de minisèries, perquè tenen dos factors que no fallen: una bona història i grans actors. Diuen que hi ha d’haver l’excepció que confirmi la norma, doncs Residue ho és. L’únic factor que ens pot enganxar és l’estètica, tant l’argument com el repartiment patinen bastant. Tot i que aposten per intèrprets consagrats en l’àmbit televisiu (Natalia Tena i Iwan Rheon), no són capaços, ni ells ni els secundaris, de transmetre la credibilitat necessària, són lents en les rèpliques i exagerats en els canvis emocionals. Pel que fa a la història, pot enganxar quan te l’expliquen però el desenvolupament és barroer i sense gràcia.
L’estètica tampoc és original. Avui dia no es valora l’originalitat, ja ho veiem en la pel·lícula més taquillera del moment i en altres productes que intenten replicar, o homenatjar, altres creadors. A Residue no s’amaguen dels homenatges a Stanley Kubrick, tant per l’obsessió en la simetria com en el laberint il·luminat, però el que no pot ser és que fins i tot es copiï la música que apareix en una festa sexual amb màscares. Estaria bé que es fessin els homenatges de manera subtil, no cal fer una còpia tan exacta d’una escena. A més del millor director de cinema de la història, també trobem referències a l’univers de David Lynch, sobretot a l’escena del teatre. També la influència del director Nicolas Winding Refn, amb la seva estètica bruta i vermellosa d’Only God forgives, apareix en algun moment dels tres capítols de la sèrie i, si parlem de replicar, no podien faltar els referents a Blade runner, de Ridley Scott, en una ciutat decadent, aïllada i amb el policia freqüentant paradetes de menjar oriental ambulant. En aquesta mateixa ciutat, fosca i blava, no es pot deixar de pensar en la meravellosa Dark city, d’Alex Proyas.
De vegades desitjaria no haver mirat mai cap pel·lícula i ser verge cada vegada que veig un nova producció, penso que potser alguna persona que no hagi vist cap dels referents que he anomenat pot gaudir de Residue. Perquè hi ha misteri, drama, moments de terror (com els de Shutter (2004), merda, més referents!) i atrapa visualment.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1