Ja fa temps que dic que estem orfes de films de terror. Si comparem aquest 2015 passat amb el 1985 tots els bastards ens posaríem a plorar incloent-hi els cahieristes, dels quals he tingut el plaer de seguir els comentaris profunds sobre Star Wars i que ara no comentaré.
Però fem llista, no? L’any 1985 es varen estrenar entre d’altres El dia dels morts (George A. Romero), Demons (Lamberto Bava), Friday the 13th: a new beginning (Danny Steinmann), Nit de por (Tom Holland), Els turons tenen ulls, part II (Wes Craven), Força vital (Tobe Hopper), Malson a Elm Street 2 (Jack Sholder), Phenomena (Dario Argento), Re-Animator (Stuart Gordon) i d’altres que m’he deixat per no avorrir el personal.
El 1985 va ser, així, l’any que més vaig fer campana per anar a veure les estrenes d’aquestes joies. Era a 8è d’EGB i vaig aprendre més d’aquests films que de totes les assignatures juntes. Ho sento, profes. Algun dia ho havia de dir.
Doncs bé, aquest any passat han aparegut uns quants films potables del gènere que es poden comptar amb els dits, Tales of Halloween, Babadook, Let us pray, It follows, We are still here o Creep. I parem el carro aquí. La resta han sigut, en general, pèssims.
Spring no ha passat pels canals normals de distribució, com és habitual en aquests casos. Es va estrenar a algunes sales perdudes dels Estats Units i ha desaparegut del mercat, tot i que va estar lloada per la crítica especialitzada i probastarda, que la va col·locar entre els millors films de terror del 2015.
Dirigida per Justin Benson i Aaron Moorhead, aquests dos noms potser us sonen pel seu primer film, Resolution, (2012) una delícia del gènere que fa paròdia amb subtrama metanarrativa de l’horror indie amb una originalitat impecable i uns girs més que brillants. Si us l’heu perduda, ja és hora que la busqueu per la xarxa.
El nou film del senyor Benson i Moorhead, Spring pivota entre el millor cinema de Linklater ─relació romàntica entre home i dona que es troben fortuïtament en un país europeu─ i l’univers lovecraftià amb monstre grotesc farcit de tentacles. La transformació humana en una espècie animal primitiva i repugnant pot funcionar perfectament en una relació amorosa. Preneu-ne nota els que busqueu canviar de parella i no us ho penseu dues vegades. Les possibilitats romàntiques són infinites i si tenen llum de bastardia com al film, molt millor.
La pel·lícula, rodada a l’impressionant poble italià Pulla Polignano a Mare a l’Adriàtic, és un regal per als ulls i a més proveeix una descàrrega elèctrica monumental a aquells que encara pensàvem que el terror estava del tot mort i ben enterrat.
Ja veurem què ens porta aquest 2016. Sóc optimista.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo