Joseph Frank Pesci va néixer el 9 de febrer del 1943 a Newark, Nova Jersey. Actor precoç, amb 5 anys ja intervenia en obres de teatre i amb 10 participava habitualment al programa Startime kids. Durant els anys seixanta, i seguint les passes de la seva mare, va treballar de perruquer, però la seva gran afició era la música i cap aquí va encaminar els seus esforços.
Amb el pseudònim de Joseph Richie i amb una banda integrada per amics i el també actor Frank Vincent, va gravar el primer àlbum titulat Little Joe sure can sing i també va ser el guitarrista del grup Joey Dee and the Starliters, on va coincidir amb un joveníssim Jimmy Hendrix. Acabada aquesta etapa i sense gaire èxit com a solista amb el nom Joe Ritchie, va decidir tornar a la interpretació.
El 1961 debuta com a figurant al musical Hey let’s twist i el 1966 apareix breument a dos episodis de Lucille Ball presenta. Però la fama li arriba el 1980, quan Martin Scorsese el selecciona per encarnar el germà autodestructiu del boxejador Jake la Motta a Toro Salvatge, amb Robert de Niro i el seu amic Frank Vincent. Va estar nominat als Globus d’Or i a l’Oscar com a millor actor secundari per aquesta interpretació, i va guanyar el BAFTA a la millor promesa.
Sempre de secundari, el seus següents films van ser Estoy bailando tan deprisa como puedo (1982), Eureka (1983), Diner fàcil (1983), destacant en aquesta etapa Hi havia una vegada a Amèrica (1984), de Sergio Leone, on va tornar a coincidir amb el seu amic Robert de Niro. La sèrie Half Nelson, Bala blindada (1987), la minisèrie europea Hemmingway, fiesta y muerte (1988) i, el 1989, apareix a Arma letal 2, de Richard Donner, en el paper de Leo Getz, l’informador de Martin Riggs (Mel Gibson) i Roger Murtaugh (Danny Glover).
El 1990, després d’haver actuat en films com ara Camino de retorno, dirigida i protagonitzada per Dennis Hopper, i Boda pasada por agua, d’Alan Alda, encarna Tommy de Vito, un violent mafiós, a Un dels nostres, de Martin Scorsese, i torna a coincidir per tercera vegada amb Robert de Niro. Per aquest paper aconsegueix l’Oscar al millor actor secundari i fa un dels discursos més breus que es coneixen de la cerimònia: «És un privilegi. Gràcies», i marxa de l’escenari. El mateix any intervé al film Sol a casa, la pel·lícula nadalenca per excel·lència durant molts anys.
La primera meitat dels anys noranta va ser extraordinària en l’àmbit professional, ja que a part de participar a Un dels nostres i a Sol a casa, també participa en films com ara JFK: cas obert, d’Oliver Stone (1991), Mi primo Vinny, de Jonathan Lynn (1992), Arma letal 3, de Richard Donner (1992) i a El ojo público, de Howard Franklin (1992). El 1993 i 1995 torna a coincidir amb Robert de Niro a Una història del Bronx (Robert De Niro) i Casino (Martin Scorsese).
Però com que tot el que puja ha de baixar, la segona part de la dècada dels noranta no va ser gens agradable. Després d’haver protagonitzat les comèdies Jimmy Hollywood (1994), Un intruso en Harvard (1994), Ocho cabezas (1997), Dos chiflados en remojo (1997) i Arma letal 4 (1998), en què torna a donar vida a l’informador Leo Getz i pel qual va ser nominat al Razzie com a pitjor actor secundari, decideix abandonar la interpretació i tornar a dedicar-se a la música.
El 1998 publica el singular àlbum Vincent LaGuardia Gambini sings just for you, en què recuperava el protagonista de Mi primo Vinny i interpretava singles com el rap Wise guy o una versió del clàssic What a wonderful world.
Després d’una llarga retirada del món del cinema, el 2006 Robert de Niro el convenç per tornar amb un paper secundari petit al seu segon film, El buen pastor. El 2010 protagonitza la pel·lícula Love ranch, juntament amb Helen Mirren i l’espanyol Sergio Peris-Mencheta, film que va ser un fracàs tant de públic com de crítica i que només s’ha pogut veure a Espanya a través de canals de pagament.
Va ser el productor del musical de Broadway Jersey boys, centrat en el grup musical Frankie Valli and the Four Season, grup al qual el mateix Pesci va pertànyer als inicis de la seva formació, per aquest motiu també apareix com a personatge secundari a la història de Clint Eastwood del 2014.
Poc amic de concedir entrevistes, actualment dedica el temps lliure a jugar a golf, esport que l’apassiona, i a la pràctica d’arts marcials com ara el judo o el taekwondo.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats