Avui us presento les dues intros que corresponen a les primeres temporades de The leftovers. Moltes vegades les sèries televisives mantenen la careta de presentació o només hi introdueixen petits canvis, de vegades per canvis d’actors o per l’aparició de nous personatges, en canvi a The leftovers han construït intros completament diferents. Tot plegat té una explicació molt lògica, les dues temporades són diferents, potser no en estructura narrativa però sí en el ritme, més àgil a la segona i que regala moments gloriosos dins del món televisiu (el capítol vuitè és màgic). Vegem les intros i així ens entendrem millor. Els que la seguiu ja sabeu que la sèrie no és de digestió fàcil, necessita un procés de maduració després de cada capítol.
Primera temporada:
Música: The leftovers theme – Max Richter
La capella Sixtina del futur relatarà els fets del 14 d’octubre, quan un munt de persones a l’atzar van desaparèixer de sobte sense cap explicació. El dolor per la pèrdua i la cerca d’una causa racional que els pugui solucionar dubtes, genera una gran quantitat d’explosions emocionals que fan trontollar la societat. Alguns dels personatges principals de la primera temporada apareixen als dibuixos, els anirem coneixent de manera desordenada i les mateixes preguntes sense respostes que es fan ells es reprodueixen en l’espectador, que en comptes de saber més a cada capítol ens tornem més ignorants.
Segona temporada:
Música: Let the mistery be – Iris DeMent
Estem a punt de celebrar el quart aniversari de les desaparicions massives. La gent ja ha anat acceptant les pèrdues, tot i que encara no hi ha una explicació sobre els fets. La careta de presentació de la nova temporada ens mostra, en fotografies, moments exactes de la pèrdua, quan de sobte va deixar d’existir el cos de la persona, tot i que l’ombra d’ella quedarà per sempre. La temporada continua al voltant de buscar un sentit al que va passar, però la trama principal se centra més en la recerca d’un lloc segur, Jarden, un petit poble on no va desaparèixer ningú el dia dels fets i, per força, ha d’amagar l’explicació i la solució del que va passar.
La música en un personatge més de The leftovers, amb la banda sonora de Max Richter, inquietant, enigmàtica i trista, i amb l’aprofitament de cançons de dècades passades que serveixen per explicar, també, la història. Un bon exemple és la de intro que ens ocupa, d’Iris DeMent, composta el 1992 i que verbalitza els dubtes sobre el camí després de la mort física i el destí de les nostres ànimes. Mereix una menció especial el moment en què apareix la versió de You’re the one that I want, de la pel·lícula Grease, creada per Lo-Fang, realment espectacular.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1