El meu admirat John Le Carré és un d’aquells escriptors que està encaminat a convertir-se en un Dickens o en un Verne, em refereixo a un escriptor multiadaptat audiovisualment. L’han adaptat al cinema Martin Ritt, George Roy Hill, Fred Schepisi, John Boorman, Tomas Alfredson, Fernando Meirelles o Anton Corbijn. A banda d’això totes les històries d’espies que es filmen sembla que tinguin un deix de les novel·les de l’escriptor britànic. És un autèntic referent. Però de totes les adaptacions, les que més han agradat a aquest bastard que us escriu són les que va protagonitzar Alec Guinness per a la BBC: em refereixo a Tinker tailor soldier spy (1979), Smiley’s people (1981) i A perfect spy (1987), des que vaig veure aquestes sèries el nom de Le Carré i Guiness sempre han anat relacionats al meu cap. Aquest 2016, AMC i BBC, ens ha donat una alegria i han tornat a portar Le Carré a la caixa llesta i ho ha fet adaptant la seva primera novel·la post-teló d’acer: The night manager (aka El infiltrado).
La sèrie, adaptada als temps actuals, parteix del punt de vista d’un vigilant nocturn d’un hotel al Caire, Jonathan Pine (Tom Hiddleston), que per un atzar rep uns documents que poden destapar una xarxa internacional de traficants d’armes. Pine, un exmilitar britànic serà llavors reclutat per infiltrar-se a l’organització comandada per Richard Roper, un excel·lent Hugh Laurie.
Ja veuen que en el repartiment no han escatimat recursos, a més de Hiddleston (Los vengadores) i Laurie (House), hi apareixen Tom Hollander (In the loop) i per sorpresa l’actor espanyol Antonio de la Torre (Grupo 7 i La isla mínima) i la catalana Marta Torné; a la direcció tampoc n’han escatimat i l’han encomanat a Susan Bier, la directora danesa que desperta odis i passions a parts iguals, però que ha demostrat amb Cosas que perdimos en el fuego o Después de la boda que és algú que coneix l’ofici i que és capaç de dirigir bones pel·lícules.
The night manager és una sèrie ben rodada, ben interpretada, amb una història ben travada i que a més manté d’una manera molt interessant la intriga i el pols narratiu. L’ambientació és creïble i l’atmosfera de la novel·la ha quedat ben plasmada des d’un primer moment. Ara cal veure com es va desencadenant en els següents capítols, però m’atreveixo a dir que l’aposta d’AMC serà guanyadora i que aquesta adaptació televisiva no decebrà els fans de Le Carré. Temps al temps.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta