El nordic-noir és un gènere literari que va entrar amb força els anys noranta arran dels escriptors Stieg Larsson, Hennig Mankel, Peter Høeg i Jo Nesbø. Es caracteritza per un estil simple, molt precís i realista, en el qual el misteri dels assassinats està rodejat per una violència inusitada dins d’un glacial espai escandinau. Aquest èxit de lectors ha portat a una permutació cinematogràfica i televisiva que ha sabut vendre les seves històries a tot el món, com ara les trilogies d’Easy money (2010-2013), Pusher (1995-2005) i la més que famosa Millenium (2009), amb l’adaptació americana de The girl with the dragon tatoo (2011), dirigida per David Fincher.
Islàndia no ha volgut quedar endarrere i ens presenta Trapped (Ófærð), una sèrie de 10 episodis que s’ha convertit en menys d’un mes en un èxit inesperat per a la BBC amb l’etiqueta de ser el producte audiovisual més car fet al país, que ha atrapat l’audiència britànica i que s’ha convertit en la sèrie estrangera amb més audiència de la història de la televisió del Regne Unit.
La dirigeix Baltasar Kormákur Samper, el del film 101 Reykjavík, amb Victoria Abril, i també el de
2 guns, amb Denzel Washington i Mark Wahlberg. L’argument de Trapped ─resumit i sense espòilers─ no té pèrdua: enmig d’un salvatge temporal de neu, un vaixell ple de turistes s’apropa a les costes de Seyðisfjörður, una localitat on la policia acostuma a avorrir-se tant que es queda adormida a la comissaria, arrossegant la imatge grotesca d’un cadàver ferotgement mutilat i que canviarà la pau i de l’indret per sempre.
Fiords i assassins. L’ambientació i el misteri són tan tensos que com a espectador no pots més que voler fer desfilar els episodis. Què collons està passant? Com és que no puc deixar de mirar la sèrie ni quan em vénen unes ganes terribles d’anar al lavabo? Em moriré d’inanició si no bec aigua durant les deu hores que dura Trapped? Aquestes preguntes i d’altres ens vénen a la ment quan veiem que no ens podem moure ni un centímetre del sofà de casa. Aquests islandesos han embolicat la troca de tal manera que serà molt difícil no col·locar Trapped entre les millors del 2016.
El paisatge lunar de l’Àrtic i la música minimalista de Jóhann Jóhannsson (The theory of everything) ens porten a la memòria La Cosa de John Carpenter, el remot poble de Barrow de 30 days of night i la foscor de The killing o Borgen. Però no ens enganyem, Trapped no és té un únic fil argumental de criminal-policia-víctima, sinó que entra en els terrenys pantanosos de la societat islandesa amb el tràfic de persones, el turisme massiu o la pregunta que es fa el país després de la gegant crisi bancària del 2008 sobre si s’ha de seguir pagant un preu alt (mediambiental i social) per mantenir un nivell d’enriquiment creixent en un món cada vegada més globalitzat i injust dominat pels Estats Units i la Xina.
Trapped l’han comprat també France 2 i la ZDF alemanya. Estic segur que TVE la deixarà totalment de banda. Us podeu conformar amb el que produeix la cadena espanyola amb els nostres impostos, una suculenta programació del gènere de terror alienígena anomenada En la tuya o en la mía, amb el cada vegada més guapo Bertín Osborne i que estic segur que podrem exportar a Guinea Equatorial, país que encara ara pateix una terrible dictadura.
Jo em quedo amb els islandesos, que viuen a uns 3.000 kilòmetres al nord de la Península, tot i la manca de sol. Trapped és un gran producte que no us poder perdre.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo