Una balada country ho impregna tot. “It’s all over” (Tot s’ha acabat) sona de fons mentre veiem com Carol abandona Alexandria. Fuig d’aquest Nou Món al qual no acaba d’adaptar-se, deixant enrere els seus amics, que són família, perquè ja no pot suportar més la pressió de continuar sent aquest personatge imposat (per les circumstàncies) que és Carol The Killer. La seva fins ara perduda fe i el seu passat traumàtic (recordem, que ha estat una dona maltractada i ha presenciat el que cap mare voldria, veure la seva filla Sophie no només morir sinó convertida en una zombie ambulant) són una llosa massa pesada. I per això, si els seus amics miren a l’oest, ella pren rumb a l’Est, que és com es titula el penúltim episodi d’aquesta bona temporada.
I déu n’hi do per ser el penúltim capítol. Acostumats a que ens serveixin episodis de transició abans del finals trepidants, en aquesta ocasió hi passen moltes coses. Una mica forçades s’ha de reconèixer. Però només per les dues últimes escenes, ja val la pena. Esteu preparats per al tsunami que presagiem se’ns tira a sobre amb el finale? Serà tant heavy la temuda presència de Neagan com fa temps que anuncien les campanes? La seva ombra fa temps que la percebem i diríem que serà allargada.
Mentrestant, a l’espera que faci presència aquest nou personatge que té tots els números per superar en odi al Governador, ens trobem davant d’un episodi irregular on, repetim, hi passen moltes coses. Massa i tot. Comencem. Tornem a Carol, ja que arran de la seva fugida a Egipte (una decisió, com veurem, del tot inconscient i egoista) dóna peu a un esclat de situacions que no creiem que acabin bé pels seus protagonistes. Per un costat, el pixafreda d’en Tobin, la seva actual parella emocional, que encara no sap com reaccionar amb aquesta sortida en plena matinada a buscar tabac de la seva estimada Carol. Dos pedres! Per altra banda, Rick i Michonne que, després de menjar-se la poma del pecat tranquil·lament al llitet de casa, han de sortir corrent, un a buscar juntament amb el plasta d’en Morgan l’ofuscada Carol i, l’altra, a perseguir el coi de Daryl, que també traumatitzat per la mort de la metgessa s’ha escapat a la recerca de venjança matant al caracremada. I ja sabeu com d’impulsiu també pot ser el noi de la ballesta. Aquesta vegada amb la hot Rosita de còmplice.
Per acabar-ho d’adobar, després del bany calent que ens regalen Glenn i Maggie (perquè la càmera s’atura en el punt just?!), el siamès que té més vides que un gat surt a la cacera del seu bon amic Daryl. I ja la tenim liada amb tothom desperdigat.
Hi ha gent que es deu estar emprenyant amb aquest canvi emocional de Carol, però la veritat és que ens trobem amb el personatge psicològicament més ric, ben dibuixat i millor interpretat d’aquesta sèrie postapocalíptica en què hi ha morts vivents més profunds que algun dels humans que porten el pes de la història. “És una força de la natura” diu Rick en un moment de la persecució. I com ens ho demostra, en la millor escena de l’episodi, quan es troba amb aquest grup de Saviors que semblen sortits d’un spaghetti western. Un altre bany de sang, molt a pesar seu, la permet avançar una fase més que en aquesta partida on sembla que tot arriba al seu final…
El que no ens esperàvem és que per culpa d’en Daryl quatre personatges clau acabin segrestats pel grup de Saviors. Els conflictes emocionals d’aquest redneck sorgit de l’Amèrica profunda que és Daryl provoquen que d’un plegat siguin retinguts Glenn, Michonne, Rosita i ell. I que un tret a boca de canó que esquitxa la pantalla de sang ens deixi bocabadats i esmaperduts. Daryl mort? Estarà només malferit? S’hi ha interposat algú altre perquè no mori? Això ho sabrem al proper i últim episodi de temporada (quins 90 minuts que ens esperen!), però ja us avanço que vist com han salvat de vegades a l’innominable nòvio de la nostra estimada Maggie ja us puc assegurar que no ens quedarem pas sense l’alegria de la huerta.
I parlant de la Maggie. No us oblideu d’ella, si us plau. Què li passa? Perdrà el fill que porta dins? Recordeu que la van malferir aquelles bitches a The same boat (6×13). Hi ha teories per la xarxa que m’estant acollonint: serà cert que el fetus és mort i porta un zombi a dins? O que la perturbada de l’Enid li ha donat cogombrets enverinats per impedir que noves criatures pateixin els mals d’aquest món que està en caiguda lliure?
Sort que ara amb el seu nou look Resident Evil que s’apartin els zombis… i els Saviors!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn