El tema de la seguretat donaria per una tesi doctoral, que segur que existeix, però com que estem en un bloc aparentment banal, val més que anem al gra: Safe house és una minisèrie britànica d’ITV, creada per Michael Cromptom i interpretada per Christopher Eccleston, Marsha Tomason i Paterson Joseph, que planteja un argument més complex del que sembla a priori. Un home que acaba de sortir de la presó ataca una família, apallissant el pare i intentant raptar el fill petit. Per protegir la família de l’atacant, que continua en llibertat, els amaguen en una casa segura, allunyada de la ciutat, amb la companyia dels seus propietaris, una mestra i un expolicia. Aquest últim té l’oportunitat de recuperar la confiança perduda en el seu darrer cas i expiar els pecats comesos.
L’eix central de la trama és, com queda prou clar, la seguretat. Existeixen moltes situacions en què necessitem sentir-nos segurs i a la sèrie s’expliquen a la perfecció. El nostre món físic, representat per la casa o el pis, és un lloc on ens sentim protegits de l’exterior. Allà dins no ens poden atacar, no hi haurà amenaces 
constants que a fora poden aparèixer de sobte. Si no ens podem sentir segurs a casa l’ansietat augmentarà considerablement; que ho preguntin als protagonistes de The purge. A més de la seguretat domiciliària n’hi ha una de més conflictiva, lligada a la confiança, que és la de la parella. Tots vosaltres us sentiu segurs amb la parella que teniu? Patiu per si us és infidel? Sentiu quan l’abraceu una escalfor que us fa sentir còmodes i protegits? Ai, senyor, que difícil i complicada que és la vida marital i marítima (perquè hi ha parelles que naveguen – El Suplement 2015 dixit). Fixeu-vos que quan anem posant interrogants i dubtes en un tema, la seguretat disminueix i els dubtes afloren. Vosaltres us sentiu protegits pels cossos de policia? Després de veure Ciutat morta ha disminuït la confiança que hi teniu? Ja ho veieu, els dubtes porten a les respostes més desagradables. Ningú pot estar segur del tot. Tots som vulnerables. Obsessionar-nos en el tema és el que ens portarà al neguit, a la por. I les xarxes socials? Són segures? Reviseu Citizenfour.
A Safe house ens mostren aquestes pors, la por de l’atac físic, de la violència, i també la por de l’engany, i a més la por del fracàs (professional i personal), i ens planteja, també, la desconfiança cap als que ens han de protegir. I no parlo només de la policia, sinó que també entren en aquest grup les persones que ens estimen, sobretot els pares.
De l’única cosa que podeu estar segurs és que Safe house torna a demostrar que les televisions britàniques aconsegueixen fer productes de qualitat amb poca cosa, només cal una història potable, uns bons actors i una mirada ben situada que permet imatges contundents, carregades d’emoció, vitals.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1