Laurence Tero Tureaud va néixer el 21 de maig del 1952, a Chicago, Illinois. El seu pare era un ministre d’església que va abandonar la família quan Tureaud només tenia cinc anys, i va deixar la seva mare sola per cuidar-lo a ell i els seus 11 germans.
Tureaud va créixer molt protegit per la seva mare, que el va mantenir allunyat de problemes durant la joventut. A l’escola secundària va assistir a la Paul Lawrence Dunbar Vocational Career Academy. Un somiador constant, sempre als núvols, Tureaud treia notes mitjanes. En canvi, en la faceta atlètica, es va convertir en una estrella del futbol americà, campió de lluita en tres ocasions i practicant d’arts marcials.
Després de graduar-se va guanyar una beca per jugar a futbol americà per als Prairie View A&M University Panthers a Prairie View, Texas. El 1971, va decidir assistir a una llicenciatura en matemàtiques, però va ser expulsat després de només un any.
Vist que l’escola no era per ell, Tureaud s’allista a la policia militar de l’exèrcit dels Estats Units. Explica la llegenda que al juliol del 1976, després de més d’un any d’estar al cos, el sergent del seu escamot el va castigar fent-li talar arbres durant un entrenament, però no li va dir quants. Així que Tureaud va talar més de 70 arbres des de les 6.30 fins a les 10.00 del matí. Després de deixar l’exèrcit, decideix fer una prova pels Green Bay Packers, un equip de futbol americà de Wisconsin, però una antiga lesió de genoll li va impedir entrar-hi.
És en aquest moment que Tureaud troba una feina de guarda de seguretat i crea Mr. T. Aquest nom, el fet que portés un pentinat mohawk, inspirat en la foto d’un guerrer mandinga africà que va treure del National Geographic, i que comencés a lluir les joies dels clients a qui feia fora per mala conducta li van fer guanyar la reputació d’un dels vigilants més durs de Chicago.
El fet que treballés en una de les discoteques més famoses de la ciutat, la seva reputació i els contactes amb les celebritats, van fer que Mr. T decidís començar una carrera com a guardaespatlles. Amb un sou de més de 3.000 dòlars al dia va començar a treballar per estrelles com Steve McQueen, Dianna Ross, Michael Jackson o Muhammad Ali fins que, gairebé 10 anys més tard, una trobada casual amb Sylvester Stallone ho va canviar tot.
El 1982 Sylvester Stallone, després de veure Mr. T en un programa sobre vigilants de seguretat, va decidir fitxar-lo perquè interpretés el boxejador Clubber Lang a Rocky III. Aprofitant la fama que acaba d’aconseguir, Mr. T i la companyia d’animació Ruby-Spears produeixen la sèrie de dibuixos Mister T, emesa per la cadena NBC el 1983.
Aquell mateix any firma per El equipo A, sèrie que va durar cinc temporades i que li va donar la fama d’àmbit mundial. Allà donava vida a B.A. Barracus, un exmilitar que, juntament amb els seus tres companys d’escamot, ajuden persones amb problemes mentre són perseguits per l’exèrcit acusats d’un crim que no van cometre. El 1985 Mr. T entra al món de la lluita lliure americana guiat per la llegenda de la WrestleMania Hulk Hogan. En aquella època, també desenvolupa un programa humanitari d’esports encarat a joves problemàtics, i es converteix en una de les figures públiques més estimades dels Estats Units
A la dècada dels noranta la popularitat de Mr. T cau a causa de la seva mala salut. El 1995 els metges li diagnostiquen un limfoma de cèl·lules T, una mena de càncer, i Mr. T decideix limitar les aparicions que fa en públic. A mesura que la salut va millorant es veu capaç de fer més aparicions públiques com ara un petit paper al film Inspector Gadget en que s’interpretava ell mateix. El 2004 es cura definitivament del càncer.
El 2006 Mr. T torna a la televisió amb programa propi, I pity the fool, en què viatjava de poble en poble donant consells, resolent problemes i ensenyant a la gent a cooperar. Només en van fer 6 programes.
El 2009 participa al musical d’Atlantic City I’m not dead, juntament amb personatges caiguts en l’oblit com ara l’actor Jaleel White (l’Steve Urkel de Cosas de casa), Carrie Fisher (la princesa Leia de Star Wars) i Ralph Macchio. La direcció d’aquesta obra havia de recaure en Patrick Swayze, però després de la seva tràgica mort per càncer de pàncrees va ser substituït per David Hasselhoff, que s’acabava de recuperar dels problemes que tenia amb l’alcohol.
El 2015 estrena a través de la xarxa el programa I pity the tool, seguint la moda de programes dedicats a la rehabilitació de cases.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats