Quan es passeja per Roma es topa, de tant en tant, amb uns petits pòsters explicatius que ens relaten quina pel·lícula s’ha filmat en aquell lloc, per tant revivim els espais de Vacances a Roma (1953) i els de L’enginyós senyor Ripley (1999) o els de Retrat d’una dama (1996) entre moltes altres pel·lícules. És una atracció turística aplaudida i que dóna joc a les passejades per la capital italiana. A Girona no som capaços d’exterioritzar la majoria de coses, ni les emocions, ni les alegries, i tot allò que ens sembla genial a altres llocs ho critiquem a casa nostra. Som gironins i catalans, que hi farem… Per això hem amagat els espais cinematogràfics de la ciutat en una exposició a la Casa Pastors, anomenada Girona Plató. Precisament en un dels vídeos que s’hi projecten podeu escoltar al director Pere Vilà i Barceló comentant que Girona és una ciutat perfecte per fer-hi cinema i que, parafrasejant al seu mestre Joaquim Jordà, Girona i rodalies són el millor escenari cinematogràfic del país. Perquè ens costa reconèixer les nostres virtuts? Ho deixem per un altre dia, si us sembla.
Només d’entrar ens rep un cartell lluminós al més pur estil de l’antic Hollywood per, amb la intenció de contextualitzar l’exposició, dirigir-nos davant del plànol de Girona amb tots els llocs que han sigut protagonistes d’algun film. Aquí ens parem un moment i ens adonem que no només hi ha pel·lícules en l’exposició, com tothom es deu imaginar hi ha un lloc privilegiat per Game of Thrones, la sèrie d’HBO que va filmar part de la sisena temporada a la capital gironina. Us ho dic perquè n’estic segur que no us n’heu assabentat, se n’ha parlat poc. La primera sala està dedicada a la sèrie, amb vestits i algunes armes utilitzades en el rodatge, compartint espai amb una de les grans produccions de cinema que van mobilitzar a la ciutat, El perfum: Història d’un assassí (2006). M’agrada la manera tant intel·ligent com han organitzat l’exposició, es nota que ho han fet gent que ha rebut crítiques per totes bandes i que sap com torejar situacions difícils. Aquesta primera sala la plantegen com un 
homenatge a les transformacions que ha rebut la ciutat per adaptar-se a les exigències del guió, per aquest motiu no podem queixar-nos del protagonisme d’Agnòsia (2010) o El monjo (2011), uns films que per qualitat artística no serien en cap exposició. Més endavant, en altres sales, ja es veu que la qualitat del producte no era el criteri, però això avui no toca.
Deia lo de la distribució de l’exposició perquè saben aprofitar perfectament la Casa Pastors, un lloc adequat per aquest Girona Plató, còmode i agradable per estar-hi una bona estona. En un petit passadís s’hi ha col·locat un espai dedicat als anuncis publicitaris (no podien faltar els germans Roca), i la primera reflexió que ve a la testa és: “anuncis sí i curts-metratges no?”, però és clar, estàs fent una pausa en el camí cinematogràfic i ja està justificat. A més dels curts també hi he trobat a faltar a l’amic Scalletti: Girona Connection, web-sèrie en la qual la ciutat era una de les protagonistes. Entenc que ha de ser complicat donar espai a totes les obres filmades a Girona, per això en troben a faltar algunes, potser en una segona edició o quan ens atrevim a situar-ho al carrer hi seran totes. Dues projeccions van repassant els escenaris de pel·lícula de la ciutat, mentre podem gaudir de pòsters originals i fotografies dels rodatges. M’encanta la foto de Trileros (2003) amb l’alcaldessa Pagans visitant els actors i amb la torre de la catedral en obres. Evidentment Soldados de Salamina (2003) també té algun lloc privilegiat i et pots fotografiar al costat de l’Ariadna Gil passejant pel Pont de Ferro.
De totes les sales la meva preferida és la dedicada als guions, al veritable món de les idees. Una espectacular erupció de papers acompanya els originals d’algunes pel·lícules filmades a Girona, destaquen les obres de Pere Vilà i Barceló, el de Murieron por encima de sus posibilidades d’Isaki Lacuesta o el de Maria Mercè Roca per la sèrie catalana Secrets de Família.
Voldria acabar amb les paraules del mateix Isaki Lacuesta que acompanyen un projecte audiovisual de principis de segle que també es pot veure en l’exposició: “No podia ser d’una altra forma: la història del cinema gironí comença amb una mentida”. Per tant no escolteu gaire les opinions sobre Girona Plató, si voleu criticar-la aneu-hi, perquè l’única manera de saber la veritat és si ho viviu en primera persona. Hi podeu anar fins a finals de setembre i es tornarà a obrir durant les fires i festes. Quan sortiu de la Casa Pastors, per arrodonir l’exposició, us topareu de cara amb l’escenari més rellevant de la ciutat, les magnífiques escales de la Catedral. Ara que hi penso des del lloc on la miro hi hauria el mar en la sèrie Game of Thrones, amb la calor que fa avui, seria benvingut.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1