Per si no ho sabíeu, Girona ha estat una de les grans protagonistes de la sisena temporada de Joc de trons. Els carrers, les places i els racons del Barri Vell han servit d’escenari d’aquesta gran història que s’està escrivint i que s’ha convertit en el gran fenomen televisiu de tots els temps.
Al llarg dels deu episodis, els espectadors han pogut identificar, capítol rere capítol, múltiples localitzacions de la ciutat, algunes de tan ben integrades en la trama que ni tan sols les reconeixen els mateixos gironins. Hem descobert que, gràcies a l’art digital, Girona té el mar a tocar i que, més que assemblar-se a Florència com sempre ens han venut, rivalitzem en tot cas amb Venècia… i per què no, amb l’antiga Rodes, ja que tenim un colós que domina l’entrada al port de la ciutat… També, que el monestir de Sant Pere de Galligants amaga una biblioteca tan inabastable que riu-te’n tu de la del Vaticà. I que, a la catedral, el rei absolutista que governa els Set Regnes pacta una aliança maquiavèl·lica amb la secta religiosa dominant. I ens han recordat que no fa tant a la plaça dels Jurats s’hi feia teatre.
Dels deu episodis de què consta aquesta temporada, set tenen alguna localització gironina. Sí, un servidor s’ha matat a comptar cronòmetre a mà cadascuna de les escenes. Se’n comptabilitzen deu, d’escenes; que, en total, sumen uns trenta minuts en pantalla. Una xifra gens menyspreable, si es té en compte que la majoria de seqüències de la sèrie es roden a interiors (majoritàriament als platós d’una gran nau situada a Belfast) i a exteriors repartits per diverses localitzacions internacionals (Irlanda, Islàndia i, aquest any més que mai, a l’Estat espanyol).
La primera aparició d’una localització gironina –tan aclamada en la projecció inaugural que va tenir lloc el 25 d’abril al Teatre Municipal de la capital gironina– és la que té lloc al carrer Bisbe Cartanyà, reconvertit a la ficció en un carreró de Braavos on una Arya Stark cega emprèn un dur entrenament per poder integrar-se a la Casa de Blanc i Negre. A partir d’aquí, aquest personatge estimat és el que té més protagonisme i, desgranant una trama excessivament enrevessada, apareix en la majoria d’episodis. A destacar, presenciant les representacions teatrals excelses de metaficció que tenen lloc a la plaça dels Jurats (episodis 5, 6 i 8) i sobretot en una espectacular persecució que la porta a recórrer diversos carrers del nucli antic i a fer un salt que acaba amb ella rodolant per les escales de la pujada de Sant Martí (episodi 8).
Tanmateix, un altre escenari genuïnament gironí com són les escales de la catedral ha brillat a la pantalla. S’hi va rodar la que segurament és la seqüència més complexa que va tenir lloc a la ciutat l’any passat: la que té com a protagonistes Jaime Lannister i el Pardal Suprem (High Sparrow, sona millor). Descobrir que des de dalt de l’escalinata es veu la costa marítima no té preu, i les imatges trucades ja han quedat immortalitzades per a l’imaginari gironí. Que la campana de la catedral esclati per culpa d’una explosió causada pel foc valiri no deixa de ser una anècdota divertida, i més tenint en compte la polèmica sorgida aquest any per la suposada molèstia veïnal del seu repicar.
Finalment, ja en la traca final –i sense estar acreditat en el pla de rodatge– apareix la nau central del monestir de Sant Pere de Galligants per descobrir als espectadors un escenari inèdit a la sèrie: la Ciutadella, on van a parar els personatges de Sam i Eli.
La ficció mana i sabem que Girona no tornarà a ser escenari de la sèrie. I és que bufen vents de l’hivern i l’acció se situarà a localitzacions més nòrdiques i fredes. Això sí, als gironins sempre ens quedarà Braavos, Desembarcament del Rei i Antigua!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn