En el recull d’articles La bellesa i l’infern (editorial Empúries) de Roberto Saviano hi apareix un article molt interessant sobre el tràfic de cocaïna; l’article porta per títol La mercaderia magnífica i és l’embrió de què després seria el seu famós llibre Zero, Zero, Zero. En aquest article Saviano parla dels diferents agents que intervenen en la compra venda de coca, un d’aquests agents és el “Brocker”, un mediador entre el narco i les diferents màfies que vendran el producte a Europa. Aquests “Brockers” treballen a llatinoamèrica i a centreamèrica i s’asseguren de fer arribar la droga a diferents països a través dels sistemes més inverossímils, tots ells estan allunyats de les places de distribució on hi ha els camells i estan també molt allunyats de l’ús de la violència.
A la segona temporada de Gomorra, una sèrie basada en els llibres de Saviano i de la qual el periodista n’és creador i també productor, veiem a un Gennaro Savastano (Salvatore Esposito) convertit en un brocker, instal·lat a Roma i amb negocis també en el món de la construcció. Genà es va enriquint i va perdent també la seva vella obsessió per recuperar el seu poder a Secondigliano i a Nàpols en general, on un “cop d’estat” executat per Ciro di Marzio (Marco D’Amore) va apartar a la seva família del poder i del control. Don Pietro el seu pare està molt lluny de les idees del seu fill i està enrocat en els vells mètodes camorristes, la seva obsessió és acabar amb Ciro i amb la resta de membres que han format una aliança que controla les places de Nàpols.
Aquest és el tema principal de la segona temporada d’aquesta fabulosa sèrie que no dóna cap treva emocional a l’espectador, una sèrie plena de tensions, violència i amb una manca d’esteticisme que li dóna una pàtina de realisme difícilment comparable amb cap de les sèries que hi ha actualment en antena. La temporada es basa en la lluita entre els antics mètodes de Pietro Savastano i la nova camorra que representen Genà i Ciro, una que es basa en les aliances i també en la calma com a gran aliada per fer diners. Però aquests no són els únics temes tractats: la violència, els recels, les traïcions, la sobreexposició dels camorristes, la venjança, les revoltes dels subalterns contra el seus amos, la doble moral i la religiositat converteixen Gomorra en una sèrie de gàngsters per excel·lència, una sèrie que de ben segur es convertirà en un clàssic i amb personatges que aniran creixent amb el pas de les temporades.
Saviano i Sollima, els seus creadors, al més pur estil David Simon, han utilitzat la ficció per explicar com ningú una relitat que moltes vegades el periodisme no podria explicar amb tanta precisió. Una manera de què entenguem com és la vida a Nàpols, una zona corrompuda que serveix de mirall per explicar moltes coses del món d’avui i també per explicar aquesta nova màfia que fa uns anys va reemplaçant les velles pràctiques. Gomorra explica com ningú aquesta nova manera de fer delictiva que l’antimàfia calabresa anomena «La Cosa Nuova». Una sèrie per emmarcar que no et deixa en pau per molt temps que faci que l’has acabat de veure.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta