No ho dubteu ni un instant! Si voleu muntar una perfomance espectacular o una flashmob espatarrant només heu de contactar amb Jason Bourne. Aquest home no necessita gaire esforç per regirar l’escenari urbà que desitgeu. A més ho fa de manera controlada, no hi haurà ningú que es queixi després per algunes pèrdues econòmiques desmesurades, ni perquè els cent comensals del bar, on n’hi caben vint, han hagut de marxar espantats sense pagar, ni perquè algú el pugui confondre amb un gihadista paranoic, és impossible que li diguin res, té immunitat perquè és el millor. Repassem el seu currículum, del qual s’ha fet la pel·lícula Jason Bourne (2016), dirigida per Paul Greengrass i amb la tornada de Matt Damon interpretant Bourne. Com a bon emprenedor el primer que fa és observar els experts, per això va a Grècia i s’empelta de la (des)organització dels indignats a la plaça Syntagma. Quin caos i alhora quin control de la situació. Ha d’aprendre com construir una flashmob que valgui la pena, rep una dosi de motivació externa ideal per posar en funcionament el negoci.
La primera prova pilot decideix fer-la a Londres, d’aquesta manera s’estrena davant d’un públic difícil, més avesat a espectacles tranquils i ordenats. Tot i això sorprèn el públic anglès amb astúcia i sense gastar gaires recursos. A causa de l’èxit només es podia posar un repte majúscul i decideix embrancar-se en una performance a la ciutat amb més llum, color i espectacle del planeta: Las Vegas. El primer dubte és saber com sorprendre en un lloc on ja s’espera que hi hagi novetats, focs artificials, música i grans sorpreses. Per això és el millor del món! Quan semblava que no podia millorar, va ell i clava una persecució pels carrers de la ciutats i converteix tot el que hem vist abans en un joc de nens.
Vaig tenir la sort d’anar a veure Jason Bourne en versió original a Girona (un miracle gràcies als Ocine), n’hi ha que deuen pensar que com que parlen tan poc tampoc es nota gaire la diferència, però les frases de Bourne ressonen amb tanta força com els subtils accents de Vicent Cassel o Alicia Vikander. Parlant de la Vikander, a l’altra punta del cinema hi havia el cap d’Els Bastards, Jordi Camps, i cada vegada que apareixia a escena l’actriu sueca se sentia un gemec que venia d’aquella localitat. Per uns moments em pensava que hauríem d’avisar els cossos de seguretat, però es va saber controlar, com a bon bastard.
El film demostra que Paul Greengrass és el millor director de cinema d’acció, en aquests moments, i que forma amb Matt Damon i John Powell (música) el trio més excitant del gènere. D’aquí poques setmanes els sortirà competència amb el triplet Fuqua-Washington-Pizzolatto amb la versió del clàssic The magnificent seven (Els set magnífics). Imagineu el nivell d’acció trepidant de Jason Bourne que cap personatge, repeteixo, cap personatge, té temps de fer cap de les necessitats bàsiques humanes. No hi ha ningú que mengi, begui, dormi, pixi, cagui o folli. No tenen temps, només viuen per les flashmobs, són autèntics professionals. Com diria el filòsof Pazos (Airbag, 1997): «Profesional, muy profesional.»
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1