Us explicaré un conte: la Maria té trenta anys i se li acaba de morir la mare. A l’enterrament hi assisteixen moltes persones ja que la mare era molt coneguda al veïnat. Es passa tota la tarda rebent el condol d’amics, saludats i desconeguts. Precisament un d’aquests desconeguts desperta l’interès de la Maria. És elegant, guapo, alt, de fet, és el seu tipus d’home ideal. L’home la saluda a ella, al seu pare i també a la seva germana, la Pilar, amb qui estableix una conversa no gaire llarga. Les persones comencen a marxar del domicili familiar i les dues noies preparen una mica de sopar per compartir amb el pare, que està tan cansat que només menja un plat de sopa i se’n va a dormir. Les dues germanes sopen soles, conversant sobre la mare, recordant-la. Al cap de tres mesos la Maria mata la seva germana. Per què ho fa? Penseu una resposta i al final del post us donaré al solució.
Aquest conte serveix, o això diuen, per determinar si una persona és psicòpata. Segons la resposta que s’hagi donat es pot deduir que una persona podria convertir-se en un criminal, sàdic, gens empàtic i cruel. També s’utilitza, per determinar psicòpates en potència, una senzilla premissa: si un adolescent té un comportament antisocial té molts números per ser-ho. El comportament antisocial en adolescents se sol caracteritzar per enuresis nocturnes, és a dir pixar-se al llit, fixació pel foc, fins al punt de provocar petits incendis, i ser cruel amb els animals, o si més no fer-los patir una mica, poques relacions socials i atacs d’ira. Segur que molts de vosaltres, com a bastards, us hi sentiu identificats. I no sou pas psicòpates, no? O sí?
El protagonista d’I am not a serial killer (Billy O’Brien, 2016) compleix aquests criteris i, a més, viu amb una família desestructurada, sense figura paterna, a l’escola és víctima d’assetjament i el negoci familiar és una funerària. Com que creu que es convertirà en un assassí en sèrie, ja que tothom del seu voltant li diu que anirà pel mal camí, es crea un codi intern per controlar-se, al més pur estil Dexter, però sense carregar-se ningú. La seva fascinació per uns crims que s’estan cometent a la ciutat el convertiran en investigador i el portaran a descobrir l’assassí. El film, que comença bastant bé, barreja humor negre amb estètica de western modern i un bon misteri amb referències al gran Brian de Palma, llàstima que s’acaba convertint només en un bon capítol d’Expedient X. Que amb els temps que corren tampoc està tan malament…
Ah, sí! La solució del conte. Si heu contestat: mata a la germana perquè el jove ben plantat, que ha vist a l’enterrament de la mare i que ha parlat amb la Pilar, anirà a l’enterrament de la germana i així el podrà tornar a veure, sou uns psicòpates. Bona sort!
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=HMIaWPleOUM” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1