Fa un parell d’anys vaig aterrar sense saber on anava a la ciutat medieval de Perusa. Després de dotzenes d’oooohs i aaaahs meravellat pels monuments i la pinacoteca d’una ciutat mig buida de turistes, vaig acabar en un indret on es podia admirar una vall típicament mediterrània amb dues o tres cases amb les seves corresponents banderes italianes. El que em va sorprendre, però, va ser com un grup de curiosos fotografiaven amb insistència una de les cases com si fos el monument de Miquel Àngel. No vaig lligar caps fins fa un parell de dies amb l’estrena del documental de Netflix, Amanda Knox, i les imatges d’aquella casa, lloc on va passar l’assassinat de la britànica Mereith Kercher, companya d’Amanda i que va ser acusada juntament amb el seu xicot, Raffaele Sollecito, de la seva mort.
Amanda Knox era una estudiant de vint anys de Seattle que va anar a l’aventura a estudiar a Perusa. Coneix Sollecito, un italià guapo i tímid també de la seva edat i al cap d’una setmana, quan en teoria l’Amanda havia passat la nit amb Raffaele, troba el cadàver de la seva amiga Mereith Kercher amb el cos seminu i el coll tallat.
El primer interrogatori i explicacions de l’Amanda fa que la policia sospiti d’ella i de Raffaele. El Daily Mail ─un dels diaris de premsa barata impulsors de l’absurd Brexit─ fabrica una història basada en el fet que la parella volia fer un trio amb la Mereith, i que aquesta s’hi nega i l’acaben assassinant. L’elocubració ─o realitat (no ho sabrem mai)─ impulsada pel comissari Giuliano Mignini, home alt i de bona planta i seguidor incondicional de les novel·les de Sherlock Holmes, alimenta la narrativa dels mitjans amb Nick Pisa, redactor del Daily Mail, que col·loca a la portada fotografies comprometedores dels dos amants extretes del seu passat en línia a MySpace i un diari personal de l’Amanda que explica episodis promiscus de la seva adolescència. Tots ells apareixen al documental i donen la pròpia versió dels fets amb un pols cronològic espectacular.
Una tercera figura entra en escena, Rudy Hermann Guede, jove de la Costa d’Ivori conegut per robatoris a diferents cases de Perusa. L’ADN de Guede també es va trobar a l’habitació de l’assassinada, juntament amb el de Raffaele i Amanda, cosa que complica la situació i barreja la ineficiència de la policia italiana amb les queixes de l’opinió pública dels Estats Units (pro Amanda Knox) i la premsa groga típica dels britànics, àvids d’històries sòrdides i prefabricades.
Com a espectadors ens adonem com Netflix, tot i la qualitat innegable del documental, es decanta per les queixes contra el sistema judicial italià i incideix en la superioritat americana i ataca les notícies incendiàries dels britànics amb un codi deontològic del periodisme més que dubtós.
Per aprofundir sobre el tema de la Knox podeu llegir el best-seller que va escriure fa uns anys l’Amanda, Waiting to be heard: a memoir (2013) o el de Raffaelle Sollecito, Honor bound: my journey to hell and back with Amanda Knox (2012). No us puc recomanar el film que Michael Winterbottom va fer sobre el cas, The face of an angel (2014), ja que tot i que som davant d’un director excel·lent, aquesta potser és la pitjor pel·lícula que ha rodat en la seva excelsa carrera.
I si voleu seguir amb el tema- dones que maten- us recomano els episodis de la cadena ITV, Killer Women, amb Piers Morgan, amb l’espantosa estadística que les dones són tres vegades més propenses a l’assassinat que els homes si la causa principal és l’amor.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo