Va ser la pel·lícula revelació del darrer Festival de Sitges, i la triomfadora moral: a més d’endur-se el premi a la millor banda sonora, va aconseguir la quadratura del cercle en guanyar el premi especial del jurat, el gran premi del públic i el Premi de la Crítica. Attack the block és la primera pel·lícula dirigida pel britànic Joe Cornish, un dels guionistes de Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn.
Attack the block –que descriu la lluita d’uns adolescents d’extraradi contra uns extraterrestres invasors– combina ciència-ficció, comèdia gamberra i realisme social amb una energia encomanadissa, en un any –curiosament– en què han arribat altres films sobre extraterrestres amb influències del cinema dels anys setanta i vuitanta, com ara Super 8 o Paul. Cornish explica: “Els que vam ser nens aleshores vam veure pel·lícules de ciència-ficció increïbles fetes per grans directors. Els de la meva generació no les hem oblidat, vam tenir l’edat perfecta per veure La guerra de les galàxies o Encontres a la tercera fase. Eren pel·lícules intel·ligents i sinceres, agradaven a gent jove i a gent gran.” De tota manera, també explica que no se sent especialment interessat en “la nostàlgia o les referències”, i que Attack the block està més a prop de produccions de sèrie B com Critters: “M’encanten les pel·lícules de baix pressupost amb una gran idea argumental; el mateix Spielberg va començar amb El diable sobre rodes, i també la primera Terminator tenia poc pressupost. Sovint hi ha més inventiva en les produccions modestes, i Scorsese, Coppola, Joe Dante o Jonathan Demme han començat així.” Segons Cornish, les dues grans influències d’Attack the block són The warriors, de Walter Hill, i Assalt a la comissaria del districte 13, de John Carpenter, “en aquest cas sobretot pel seu subtext polític, que sempre és present en la bona fantasia de Godzilla a La invasió dels lladres de cossos. La bona ciència-ficció tracta sobre ara i aquí.”
En aquest sentit, la pel·lícula pot semblar fruit d’un peculiar maridatge entre el gènere fantàstic i el cinema social britànic, i és que el que interessa a Cornish és “la combinació entre imaginació i realisme”: “A E.T., per exemple, la descripció del drama familiar és molt realista, gairebé com una pel·lícula de Ken Loach o Mike Leigh”, explica. Aquest interès justifica el fet que Cornish hagi ambientat la seva pel·lícula en els barris proletaris de la perifèria de Londres: “Sembla que els aliens sempre envaeixin Amèrica del Nord, i que es dediquin a destruir les principals atraccions turístiques, que viatgin amb la Lonely planet, però això no és gaire realista. Els invasors d’Attack the block són com insectes bestials, incultes, no tenen gaire pressupost. Estic cansat de veure investigadors de l’FBI i científics en les pel·lícules d’aquesta mena. La gent normal no vivim a la Casa Blanca ni a la porta del costat del Big Ben, vivim en suburbis, en barris obrers i conflictius”
